Divendres passat Maria Antònia Munar quantificava amb inversions a Mallorca el valor del seu hipotètic vot cap al PP. No és que sigui res de nou perquè els d'UM, de sempre, si una cosa han deixat clara és que no es consideren fermats ni amb l'esquerra ni amb la dreta. Però amb les eleccions tan properes, segur que en el PSIB aquestes declaracions no han ajudat gens a asserenar els ànims, ja de per si bastant moguts després de veure que totes les enquestes (les anunciades i les que no) donen un panorama postelectoral, com a mínim, molt complicat. En el fons, la recordança de mans lliures que feia Munar és un clar advertiment al PSIB. Vegem en quin sentit.
Mentre que Munar explica la seva opció, EU fa la seva aposta de forma, fins ara, més discreta, però amb tanta intensitat política, o més, que UM. Els de Grosske són a punt de pactar a Mallorca amb Els Verds, aspirant que l'opció «nítidament» (així li agrada dir a Eberhard Grosske) d'esquerres i ecologista es mengi part del vot «urbà» del PSIB i del PSM. Inassequible al desànim, el líder d'EU no fa cas de les enquestes i està convençut que la seva formació podrà augmentar representació. Per altra banda, EU pareix que ja ha posat condició a s'Olivera pitiüsa: tenir el candidat número 6 de la llista per Eivissa. És a dir, aquell que sense comptar Formentera i si les optimistes previsions dels progressistes es complissin, donaria el nou diputat (ara en té 4 el PSIB i 1 Els Verds) a l'esquerra i llevaria la majoria absoluta al PP. L'aposta d'EU és clara: si no governa el PP, volen ser els que determinin bona part de l'hipotètic govern progressista.
Serà interessant veure què fa el PSIB davant aquesta sorda pressió que li fan per la dreta i per l'esquerra. La capacitat de maniobra dels socialistes és a Eivissa. Allà es veurà com el PSIB s'estima més el pacte amb UM, però estan espantats per les enquestes. Per una banda veuen que els sondeigs els diuen que si EU se la pega fort (que és el que voldrien PSIB, PSM i UM) hi ha el perill que la distribució d'escons afavoresqui el PP. Però per l'altra també estan preocupats perquè si el sisè lloc de s'Olivera pitiüsa és d'EU, i els de Grosske superen a cada illa restant el 5 per cent, es posen amb un mínim de 4 diputats al Parlament que, segur, faria molt difícil el pacte de centreesquerra que el PSIB desitja. Però si no accepten les pretensions d'EU podria trencar-se, o no fer-se, s'Olivera i per tant disminuir les possibilitats de tenir aquest diputat que pareix ser tan important.
En resum, que ja està plantejada la primera gran batalla preelectoral. Veure cap on tira el PSIB i, per tant, en quin sentit espera poder formar govern. Si més cap al centre, UM, o cap a l'esquerra, EU. La incògnita quedarà resolta aviat i dependrà de com es formalitzai s'Olivera pitiüsa que és el «teatre d'operacions» d'aquests primer moviments tàctics. Si el sisè candidat és d'EU, el PSIB haurà cedit i col·locarà UM en una situació amb poc marge de maniobra. Si és un «independent», però clarament pro-PSIB, serà EU que quedarà desplaçada. El PSIB, a hores d'ara, té una complicada papereta per resoldre.
