En els últims mesos dues agències de sengles Empreses de Treball Temporal (ETT) han estat completament destruïdes a València. Segons remarcava un diari d'aquesta ciutat alguns dies després del segon atac, «ningú no ha reivindicat encara aquests actes». Com que es tracta d'atacs a empreses privades, a l'hora de parlar-ne, els periodistes ens hem de guiar per l'escrupolositat. D'acord. Però això no ens ha de fer caure mai en l'error de valorar determinades accions en funció de si algú les reivindica o no. Partint de les premisses que tots tenim «dret al treball» (art. 35.1 de la Constitució) i que és prohibida «l'existència d'agències de col·locació amb finalitat lucrativa» (art. 16 de l'Estatut dels Treballadors), els actes de sabotatge contra aquest tipus d'agències han de ser tractats informativament, com a mínim, amb l'objectivitat que imposen les normes i que exigeix el diccionari. Per sabotatge, el diccionari entén la «represalia econòmica o política consistent en la destrucció o deterioració dels edificis o dels materials d'una empresa per tal d'impedir o d'obstaculitzar el funcionament normal del treball». I per reivindicar, el diccionari entén «recuperar (un dret)». Si som incapaços d'entendre que quan una persona o un col·lectiu de persones sense feina consideren que el seu dret al treball és convertit en un producte de mercadeig per unes empreses que hi negocien i les sabotegen, convertint aquest acte en la mateixa reivindicació, vol dir que hem enfocat malament la nostra vocació. Si som incapaços de veure que és justament en aquest anonimat on resideix el debat obligat sobre la compra-venda de drets humans i veiem només l'anonimat d'uns salvatges que dificulta les tasques d'investigació policial a l'hora d'esbrinar-ne l'autoria vol dir que ens hem equivocat de professió. Si la nostra celebració del 50è aniversari de la Declaració dels Drets Humans és catalogar aquests fets com a vandàlics quan són anònims o rellevants quan són reivindicats amb uns noms i cognoms que no siguin «el treball és un dret», vol dir que estem definitivament incapacitats per a exercir la professió. S'ha de felicitar els Joves Nacionalistes de Mallorca-PSM (integrats en la Plataforma Anti-ETT) per la proposta no de llei assumida pel Parlament balear en ple contra la contractació pública de treballadors en les ETT, reconeixent-hi un «element important de precarietat laboral». Ara només ens cal investigar que no tenen finalitats lucratives i enviar-les a totes, mentre duri la investigació (com més exahustiva millor), a algun polígon industrial. Ben juntetes. Ah, i que les conselleries corresponents organitzin excursions gratuïtes a aquest parc temàtic d'«El bisnis dels drets humans (espècies neoliberals en vies d'expansió)».