Quan Gabriel Cañellas atorgà la concessió del túnel de Sóller al seu soci Antoni Quart, Jaume Matas treballava a la Conselleria d'Economia i no tenia cap relació amb les grans decisions que es prenien en el Consolat de Mar. I és per això que l'actual president ahir hauria d'haver donat la cara davant l'oposició en el Parlament. De fet, va ser un gran error per la seva banda amagar-se i enviar-hi el seu subordinat Ferrer. Sense res a amagar i amb les mans netes, Matas ho tenia tot al seu favor per fer front a tota l'esquerra. Però no ho va fer. I això permeté a l'oposició dir-li covard i fer intencionades ironies sobre «lladregots» i «brutors» polítiques. I com era d'esperar, el portaveu Ferrer no resistí l'embranzida, donant una patètica imatge d'incapacitat i fins i tot d'ignorància supina del problema que es debatia. A més, si Matas no hi volia anar, l'encarregat de fer de valent era el seu conseller de Foment i president del PP, Joan Verger, responsable públic directe del túnel. Allò lògic és que, davant l'absència del president, s'hi hagués presentat Verger amb els seus directors generals per oferir totes les dades tècniques que fessin falta. Però també s'esfumà. Així, la sensació és que l'actual Govern es vol treure les busques de damunt, i no s'atreveix de cap manera a criticar en públic les decisions de Gabriel Cañellas. I s'estima més menjar túnel que rentar la imatge del partit (que va ser el que va cobrar). I això, a més de molt greu, és suïcida.