Desagradable sopresa l'altra nit d'entrega de premis. El que
hauria resultat un feliç desenllaç per la inqüestionable qualitat
del premiat, esdevingué una autèntica presa de pèl pels que hi
participàvem.
És molt lleig el que està passant per molt que la presidenta en
funcions de l'A.E.L.C. ho volgués arranjar en el darrer moment. De
res valen lliçons contra «l'analfabetisme» cap als polítics que es
saben per damunt de nosaltres, els escriptors, en molts d'aspectes.
El discurs del guardonat fou brillant però no va ser creïble. Si
tenguéssim en compte els comentaris periodístics d'abans i del dia
després al respecte, serien d'escàndol, sobretot l'article d'una
plana referit als premis que en comparació a l'any passat dedicà el
diari Avui de Barcelona a l'anterior convocatòria confirma
les sospites en extensió i en contingut.
Doblers és el que han de mester els escriptors? I més els de
tercera com un servidor que l'any 97 quedà finalista quan es
decantaren finalment per Fonalleres amb els vots en contra,
delegats els tres, en una mateixa persona. Consta en acta del
20-1-98. Però més trist és saber que arran d'aquesta polèmica m'han
informat que l'any passat també estava arreglat. La llàstima no és
que no hi publiqui el finalista, la llàstima és que a molts ens ve
just pagar les despeses de relligat, de còpies, d'espera d'un any
per «intentar» participar-hi esportivament de bell nou, i dic
intentar perquè enguany no ha estat possible fer-ho. Tres diaris
locals, quasi un mes abans, ja cantaven el BMA, que el passat dia
vint es confirmà en públic acceptant la beca corresponent.
Sempre he sentit admiració per B.M.A. i és una admiració que no
defalleix, a més sempre he dit que tant Maria de la Pau Janer com
qualsevol altre «escriptoretxo» com jo tenen el mateix dret a
presentar-se, car no hi ha altra forma de vida en un limitadíssim
món literari català, el que falla és el procediment i el que no es
pot acceptar és l'espectacle dels escriptors donant lliçons als
polítics i deixant setmanes abans sentenciat un premi, amb lema
inclòs al darrer moment, el resultat del qual, en les bases, deixa
ben clar que es fallarà el mateix dia vint. Deixau estar els
polítics i no ens faceu el cuc de l'orella bocins amb discursos de
la «cultura» i de les dificultats que vivim els escriptors. Tenim
el que ens mereixem, i el que està clar és que la corrupció no és
patrimoni de la política i sí de la societat, d'on neix. I no
parlem de la literària, hipòcrita i corrupta ja des d'un
principi.
Els pocs que em coneixeu sabeu que ja la començ a conèixer força
per motius professionals, i que per aquestes mateixes
circumstàncies tenc de tant en tant l'oportunitat de fer cas, o no,
dels consells de personatges amb molta més experiència. Ja m'ho
deia en Toni Serra quan va saber que havia quedat finalista el 97:
«Ca! O creus en premis...?». El que seguia encara era més
interessant, però no en vaig fer cas com tampoc a l'altre extrem
sàviament m'avisava l'amic M.López Crespí amb un consell més
contundent i per mi en el mateix moment sospitós d'apropar-se a la
intolerància més invertida. Entraríem en un terreny escarpat i
perillós, farcit de les intimitats més extremes i és que «ets de
tercera, així com ets» i tenia molta raó. A més a més, molt abans
que escriptor sóc un home.
Vull recolzar el que de manera més prudent ja ha manifestat
l'escriptor Joan Pla i compartir amb ell la indignació.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.