Li suggereixo molt amablement, i si no vol fer-me cas no té gens
d'importància, que consideri uns breus instants si no s'ha
incomodat o fins i tot irritat o quelcom pitjor alguna vegada en
les últimes vint-i-quatre hores per haver rebut una ordre amb
l'aparença d'un missatge publicitari. Jo no necessito pouar molt en
la meva memòria, perquè acabo de sentir un dissenyador i venedor
garratibat a la televisió dir que tothom hauria de tenir un vestit
príncep de gal·les, amb tres botons, en el seu vestuari, i ha
repetit, el mameluc, que no podia imaginar-se com una persona pot
estar-se tranquil·la sense tenir un vestit príncep de gal·les, amb
tres botons, en el seu vestuari, preferentment fosc, ha afegit. I
si no ens passa pel nas, què? Com li fem saber que no tenim un
vestit etc. etc. i que ni tan sols el pensem tenir mai?
Ja sabem que les fórmules i els trucs dels publicitaris, com el
petroli fins fa alguns anys, sempre estan a punt d'esgotar-se,
encara que la secreció continua i creixent que fan tots ells de
publicitat no ho reflecteix. La publicitat ens ofega, i a més a més
resulta que ho fa en moltes ocasions amb el líquid viscós de les
ordres. Sortim al carrer, o posem el televisor, o la ràdio, o obrim
una revista, i comencem a rebre missatges de gent que no coneixem i
que molt sovint no volem conèixer i que no ens coneix i que no
tenim temps per escoltar donant-nos ordres.
Què és això de repetir provi, comprovi, cridi, demani, miri,
pensi? Per què hauríem ni tan sols d'escoltar l'ordre de
inscriure'ns en una cursa per descobrir conductors joves, o de
confiar els acabats de la nostra casa a no sé qui, o de triar un
processador, o d'anticipar-nos a no sabem qui amb un cotxe
determinat? Però aquestes són les ordres dels anuncis: Inscriu-te!
Confia'ns! Tria! Anticipa't!
És ver que són ordres generals "malament rai si fossin
particulars: pitjor", però que ens donin ordres no ens agrada ni
encaixa amb la imatge que tenim dels publicitaris, gent que tots
imaginàvem amable, flexible, amistosa, cosmopolita, relativista i
cordial amb tots nosaltres, humils potencials consumidors que només
demanem que no ens donin ordres. Ja sabem que una societat sense
publicitat és una societat totalitària i avorrida, i ja ens hem
adonat que la diferència més visible en els carrers de molts països
alhora tristos i pobres és que no hi ha publicitat als carrers;
també n'hi ha de pobres i alegres, i amb el descans de l'absència
de la publicitat, tot sigui dit. L'escocès David Ogilvy, un dels
pares històrics de la publicitat, aconsellava "aconsellava, no
manava" en el seu decàleg del bon publicitari que, a més de parlar
de fets reals i no d'adjectius, i de no redactar mai un anunci que
ens desagradaria que llegís la nostra família, que els publicitaris
no fessin el pallasso. Afegim-n'hi un de nou, de suggeriment: que
no ens donin ordres. D'acord?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.