El diumenge vinent Carme Feliu es disposa a cloure la programació de les festes de Sant Sebastià, que ha estat presidida per la potenciació de la cultura autòctona. Després de les actuacions musicals de Manolo Escobar, María del Monte, Charo Reina i El Chaval de la Peca, es disposa a organitzar una cursa de braus per tal de donar una oportunitat a Andrés Sánchez que, a més a més d'ésser el nebot del president d'Air Europa, és el torero dels policies. De tota manera, la cursa tindrà fins benèfics, perquè els diners de taquilla es destinaran a socórrer les víctimes de l'huracà Mitch. Els conservadors balears volen seguir l'exemple del seu president, que ha imposat la moda de fer caritat televisiva. Si els rics, altre temps, feien almoina sense que ningú no se n'adonàs, era perquè no s'havia inventat la televisió, no perquè la discreció sigui una qualitat afegida a qui exerceix la generositat amb el germà proïsme. Joan Fageda ha pres llum del seu president, i ha decidit que els seus viatges a Cuba tenguin un contingut exemplificador, sense que sigui necessari hipotecar la malmesa economia municipal. José María Rodríguez ha trobat la solució, cosa que ja no és notícia. Rodríguez darrerament s'ha revelat com el Kissinger de Cort amb accions tan espectaculars com l'ornament floral de la portalada de l'església de Sant Miquel i la darrera coetada al Parc de la Mar. Per aquest motiu el batle l'ha fet mereixedor de tota la seva confiança. Ara Rodríguez ha posat en marxa l'operació solidaritat amb el Tercer Món, destinada a potenciar la vessant humanística del senyor Fageda sense que als contribuents ens costi un ral. El muntatge és senzill. El senyor Fageda es passejarà pels carrers de La Havana amb una moneda de cinc duros, d'aquestes foradades, enfilada a un fil que es subjectarà a l'índex de la seva mà dreta. Aleshores, quan se li acosti un cubanet a demanar almoina, ell afluixarà la mosca mentre un cameràman de TVE no perdrà detall d'una escena tan edificant. Filmarà el moment de l'entrega, i acte seguit se n'anirà a prendre vent. Serà quan el senyor Batle estirarà el filet com si fos un io"io i recuperarà la moneda. La cosa pot funcionar, sempre que el senyor batle prevegi la possibilitat de donar-ho a les cames si és descobert. De tota manera, una vegada pagada la factura de la darrera coetada, a la caixa de cabdals municipal sols hi ha pols, i cal enginyar-se per a sobreviure fins que arribi la pròxima liquidació de les multes de l'ORA. Per aquest mateix motiu, Joan Bauzà va recomanar a Carme Feliu que, per a la cursa de diumenge, adquirís els bous a Son Rossinyol, en lloc d'anar-se'n a Salamanca. Fins i tot li aconsellà gestionar amb el senyor Hidalgo la possibilitat que oferís un bitllet d'avió al ramader a canvi dels animalets. La gestió amb el propietari d'Air Europa va ésser positiva. Així que Carme Feliu i Lluís Socias partiren cap a Llubí per entrevistar-se amb l'amo en Tomeu Pons. «L'amo en Tomeu "va proposar-li na Carmeta" vos barat sis bous per un viatge a Tegucigalpa». Va passar-se una mà pel clatell, el ramader. «I què faig jo a Tegucigalpa?», va demanar. «Preneu cafè i tornau», va respondre-li Lluís Socias. Aleshores el ramader va fitar-los amb polissoneria. Va dir: no. I afegí: «Però no vull que digueu que l'amo en Tomeu no col·labora amb vosaltres. Són de regal si els vos enduis ara mateix». «I com?», demanà Socias. «Tira, tira», afegí l'amo en Tomeu. Era un matí de gener, assolellat i fresquet. A entrada de fosca, repicà el mòbil de Joan Bauzà. «Hello!», va dir aquest. «Som na Carmeeta...», va sentir que li deien, amb veu dèbil, de molt enfora. «Teniu els bous?», va demanar-li. «Massa a prop», va contestar-li en un to de veu que traspuava preocupació. «I on ets?», va voler saber Bauzà. «Damunt la branca d'un ametler». «I en Lluís?», demanà, el regidor, una mica inquiet, tot pensant en la tragèdia de Linares. «A una altra branca», va respondre Feliu. «Au, au "la va amonestar Bauzà" deixau de fer el pur i duis els animalons cap a Palma». «I és el que pretenem fer "li va explicar Feliu". Però no hi ha manera». «Heu de tenir paciència "li recomanà Bauzà" els bous són caparruts». «Pensa tu! "exclamà Feliu" tot just els feim hee!, vénen cap a noltros. Però vénen escapats». Sospirà Bauzà. Pensà: aquesta joventut no té recursos per a res. I va dir: Carmeta, digues a en Lluís que s'espolsi la pardaleria. Que els animalons van cap a ell? Es treu la jaqueta i pega una xiquelina. Que com són ses xiquelines? Mira, talment com si arrebossassis pasteta per a fer una croqueta...» Aleshores Carme ho va dir a Socias. «Joan "va informar aquella a Bauzà" en Lluís em diu que mai no ha fet croquetes». Es desesperà el regidor. Actualment un jove no se sap ni cosir un botó!, pensà. Però va dir en to conciliador: «Cantau serra-mamerra. Jo, mentrestant, miraré si en el darrer tren que surt de Palma, vos puc enviar en Campanilla...».