Ahir vaig fer declaracions a dues emissores de ràdio, amb motiu de l'últim premi Ciutat de Palma de novel·la. Vam parlar, amb na Carme Feliu, sobre l'honorabilitat del jurat, que ningú no dubta, i sobre els mèrits del guanyador, de qui jo tampoc dubtava, fins que el vaig sentir parlar, a la mateixa emissora. Diu l'ermèrit guardonat que ell no sabia que hagués de guanyar, perquè l'escriptor és un ens de solitud, que no perd el temps a llegir diaris que són fems o en polèmiques on no hi ha pensament i que ell mai no es mescla amb la misèria moral, que aquí tot és curtedat i mancança d'idees, menys el seu verb enrampat i el seu estre sublim. Idò!