La senyora que divulgava entre les veïnades i cosines les excel·lències d'un detergent va ser objecte, juntament amb totes les seves col·legues, de campanyes feministes en contra d'un ús degradant de la imatge de la dona. I és que era de veure com s'insinuava el món d'aquelles dones que del rentar roba bruta en feien la mística de la feminitat. Eren dones que no estaven satisfetes per la coberteria de plata, ni perquè els seus marits els haguessin regalat un jaguar. No arribaven a tant. Elles satisfeien totes les seves ambicions de reines de la llar contemplant els resultats fulminants d'un detergent o altre. Les dones havíem vengut a aquest món a enfrontar-nos amb les taques més difícils. La nostra missió era eliminar-les. Impotents, desesperades, apareixia un home amb un detergent, un santjordi amb la llançaa que mataria el drac d'aquella brutor tan pudenta. Una mica, aquestes dones s'han anat modernitzant, i ara assoleixen un grau de preparació suficientment elevat com per entendre les explicacions d'un tècnic que ens acompanya pels túnels del teixit, en un viatge que se suposa meravellós a la recerca del tresor de la blancor total. Potser algú no ho entengui així, per crec que aquesta passa ha preparat finalment la transició, aquesta transició política, social i cultural que hem viscut en aquest país els darrers decennis. I prova que deu ser així, aquestes dones que entenen les explicacions tècniques dels detergents conviuen amb un munt de jovenetes desimboltes que tenen la regla. Si aquestes són el paradigma de la dona resultant de la transició, personalment me'n desvincularia i, insolidària, cercaria el meu propi camí. Per què se suposa que les dones alliberades hem de ser forçosament beneites i ens hem de plantejar qüestions com les de l'olor dels núvols, de la música, de les coses que no fan olor? Aquestes nines que ens volen vendre compreses ens arriben des d'un món tan irreal que una dubta de l'existència mateixa de les compreses que anuncien. Però per si de cas estan preocupades pel tema de les olors, que traslladin la pregunta a l'espot publicitari en el qual una joveneta asseguda a l'excusat ens parla d'un pa integral. Es pot dir com es vulgui, però aquesta joveneta se'ns presenta defecant. És una manera no gens subliminal d'anunciar el pa en qüestió, però és preocupant que la dona, per mostrar-se missatgera del nou temps, ho hagi de fer asseguda a l'excusat o anunciant compreses. Veritablement, fa pudor.