Alguna vegada hem comentat des d'aquestes mateixes pàgines que
qualsevol poble normal compta amb una sèrie de mites nacionals
(almenys en aquesta part del món), que serveixen com a referents i
cohesionadors d'un cert imaginari col·lectiu. Per aquesta raó, per
exemple, dins el sistema d'ensenyament es dóna un paper molt
important a aquests mites. Precisament, entre d'altres coses, la
nostra manca de normalitat "nacional, lingüística, educativa..." es
pot observar en el fet que, fins i tot a les escoles on s'ensenya
en llengua catalana, els mites difosos són els espanyols i és molt
poc habitual que es produeixi, en aquest sentit, una difusió
autocentrada. Qualsevol infant de deu anys té una certa noció, per
anar als exemples de sempre, de què és el Quixot, qui eren
Cervantes o Lope de Vega, o ha escoltat algun passatge d'uns certs
càntics que fan referència a un cert senyor anomenat Cid (és a dir,
senyor, o sigui... qui sigui!). En canvi, n'hi ha molt pocs, de la
mateixa edat, que pugui fer-nos cinc cèntims de qui era la figura
del rei Jaume I, que ens puguin dir tres o quatre coses del papa
Borja, o que siguin capaços de recitar un fragment o dos de
qualsevol dels cants d'Ausiàs March.
La manca d'autocentrament s'observa en molts aspectes diferents.
Aquests dies, sense anar més lluny, estam prestant tots plegats una
gran atenció a un tema que, almenys des de la nostra perspectiva,
hauria de ser absolutament secundari: l'empresonament virtual d'un
tal Jesús Gil. Tothom coneix les anades i vengudes del batle de
Marbella, el seu llenguatge, els seus cristos amb l'oposició a
l'ajuntament del qual es troba al capdavant, el seu tarannà
parafeixista, la pel·liculeta aquella del bust de l'anterior
dictador, i tot l'etcètera que s'hi vulgui afegir.
Aquests dies, coincidint amb l'empresonament d'aquest
personatge, que, a més, presideix un club de futbol espanyol d'una
certa rellevància, s'han produït manifestacions cridaneres, de gent
que "potser per primera vegada en la seua vida" es dediquen a
utilitzar a tort i a dret la paraula llibertat. Entre les persones
que participen en aquestes manifestacions, n'han sortit algunes de
ben conegudes d'això que se'n diu l'star-system espanyol, d'arrel
indubtablement marbellina.
Aquesta circumstància ens porta a la nostra reflexió d'avui. En
aquesta part del món, una certa premsa "les anomenades «revistes
del cor»", uns certs programes de televisió "tipus xou" i una certa
opinió pública han creat, pertot arreu, una còrrua de personatges
més o menys famosos, i dels quals la majoria de la gent en coneix
més coses de les que realment faria falta.
Una part dels ciutadans en podem restar completament al marge.
Hi tenim tot el dret. Potser no ens interessen per res les
folklòriques de torn, els escriptors més coneguts i exitosos, els
futbolistes o "ai, las! encara" els toreros, però hi ha una part de
la població que, a les perruqueries o a les consultes dels
dentistes, es dedica amb fruïció a resseguir-los el rastre.
El consum d'star-system que es produeix als Països Catalans del
sud dels Pirineus té una característica que, d'altra banda, resulta
ben simptomàtica de la situació real del país: és un star-system
marbellès. És fet dels mateixos personatges, de les mateixes
«figures», del mateix tipus de gent que omple les revistes de les
consultes de Guadalajara o de Càceres. Perquè, en definitiva,
aquestes publicacions també són les mateixes.
Dins el nostre imaginari col·lectiu ens hi manca, a hores d'ara,
un star-system propi, que, d'altra banda, s'han construït sense
gaires dificultats comunitats humanes bastant més petites que no la
nostra. Pot semblar una mera qüestió de detall. Fins i tot hi haurà
qui em criticarà que gasti un esforç a parlar d'aquestes foteses.
Però de vegades les foteses no són més que símptomes clars de
problemes molt més profunds.
Com podran en Llongueres, n'Oriol Bohigues, n'Ausiàs March o en
Jaume I guanyar-los la cursa, a camp propi, a Gil y Gil, Joselín de
Ubrique, Garcilaso o el Cid Campeador?
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.