Les urpes de la dreta

En només uns dies, alguns dels projectes estrella del Govern Matas se n'han anat en orris, segurament per falta de previsió i d'entesa amb el seu partit. Recordem que Jaume Matas va ser designat candidat a la presidència per un partit que eliminà l'antecessor per no haver-se plegat a les exigències de les oligarquies. A hores d'ara, es pot afirmar que Jaume Matas no ha respost plenament a les expectatives i a la confiança que li atorgà el seu partit. Cada cop són més els sectors dominants de la dreta tradicional que no accepten el seu estil, ni la seva independència en relació als cacics sectorials. Matas, fins ara, sembla més president «interí» a prova, al qual s'ha atorgat un marge de confiança limitat, sempre i quan no vagi més enllà dels interessos dels grups dominants. Tanmateix, Matas -i això ho hem repetit en diverses ocasions- ha errat l'enfocament de la seva gestió i mai no ha estat el polític dialogant que ha volgut aparentar. La seva debilitat interna l'ha conduït per uns viaranys falsos, buits, superficials i excessivament fràgils. Ha volgut «fer coses» per cridar l'atenció dels ciutadans i agradar al seu partit, però al final molts dels seus projectes quedaran únicament en això i no haurà superat la prova dels seus, ni s'ha consolidat com un home de govern. És una llàstima que Jaume Matas que ho ha tingut tot per democratitzar i modernitzar la dreta, acabi en les urpes de la dreta més carnissera, sense que el centreesquerra plori el seu fracàs.