Basta sortir als carrers de Palma i veure de quina manera s'acosten les eleccions municipals. No hi ha indret sense el cartell del pla Mirall, ni voravia sense picapedrers, la major part arribats d'Àfrica.
Aquest frenesí d'embelliment ciutadà, emperò, no està en consonància amb les molèsties que ocasiona als ciutadans corrents o motoritzats. Sembla mentida que totes les obres s'hagin de de concentrar en un moment determinat, i no es puguin anar fent tira a tira, amb el temps. Tots patiríem menys: els ciutadans no tindríem Palma aixecada i les empreses no es veurien forçades a contractar mà d'obra estrangera "majorment no qualificada i sobreexplotada.
Record que el Partit Popular criticà de manera enèrgica l'electoralisme socialista que protagonitzà l'exbatle Ramon Aguiló, quan inaugurà places, zones verdes, poliesportius i centres culturals setmanes abans de les eleccions del 1991. Allò va ser força ridícul, és ver: la major part de les obres no estaven acabades i, a més, el protagonisme se centrà en Nicolau Llaneras, el candidat socialista.
Es veu, emperò, que els polítics, sense distició de credos ni condicions, són afeccionats a aquesta mena d'actes, potser amb la intenció de disfrassar el balanç de les seves actuacions en el decurs de quatre anys. Segurament, i com passà a Ramon Aguilò, com més inauguracions i protocols realitzi el batle Fageda, més grossa és la seva debilitat per explicar als ciutadans el que ha fet en aquets darrers quatre anys.
