Els fòrums virtuals són una de les grans aportacions de l'expansió d'Internet, ja que hom pot trobar llocs per discutir de, literalment, qualsevol cosa. En particular, les llistes de correu són una casta d'aquests fòrums que tenen l'avantatge que no és necessària la presència simultània —en el temps— dels participants, ja que cadascun d'aquests pot anar fent públiques les seves opinions mitjançant missatges que altres participants poden llegir i, si és el cas contestar, quan els vagi bé. En un d'aquests fòrums virtuals, el tema de la discussió era la fi de la televisió. La majoria dels participants havien vist —per ventura seria millor dir que havien estat exposats a— un documental que parlava de la desaparició de la televisió tal com la coneixem ara. La tesi central consisteix que aquesta desaparició ha de venir de la mà dels canvis associats a la digitalització del mitjà, canvis que han de fer que cada cop més la televisió s'assembli a l'ordinador i no a l'inrevés.

Entre els gurús que són entrevistats en el documental hi apareix el gurú de gurús, Nicholas Negroponte, predicant sobre l'estupidesa que suposa haver de veure les notícies de les nou a les nou, ja que en el món digital, hom podrà triar veure els programes que vulgui a l'hora que vulgui. Aquest era l'argument inicial per parlar d'una de les meravelles que han de venir, és a dir, la televisió amb la programació feta a mida de cadascú. Na Laura, una de les participants en la discussió virtual, amb una certa ingenuïtat —tot sigui dit— argumentà en contra d'aquesta pretesa llibertat d'elecció que intentava vendre Negroponte tot dient que l'elecció no seria tan lliure com d'entrada es pretenia fer-nos veure, ja que, a tot estirar, hom podria triar entre les opcions a l'abast i que «el fet a mida» seria tan relatiu que quedaria molt enfora de poder ser considerat com un avantatge real. Per il·lustrar els seus arguments posà un exemple, que àdhuc ella mateixa considera molt recercat, ja que diu que si algú és molt afeccionat a «les granotes vermelles del nord del Perú», com que hi hauria poca gent que n'estaria interessada, no hi hauria cap documental a l'abast sobre aquesta casta de granotes i, per consegüent, s'hauria de quedar amb les ganes de veure'l. Així mateix rematà el seu comentari amb un «Ep! No sé si existeixen aquesta casta de granotes, m'ho he inventat per posar un exemple».

«Les granotes vermelles no es troben al Perú, són de Panamà» era l'inici d'un contundent i aclaparador missatge de rèplica d'en Toni Pau, un altre dels participants en el fòrum. Per si havia quedat cap dubte sobre la versemblança d'aquesta afirmació, continuà donant els detalls següents: «També és coneguda amb el nom de Dendobrates Speciosus, és molt cercada per l'especificitat de la seva bucotoxina, que actualment és estudiada amb intensitat per la seva potencial aplicació contra el càncer. Aquesta és una espècie endèmica de l'àrea de Fortuna a la província de Chiriquí». No els puc explicar la cara que degué posar la inventora de l'exemple, per sí els puc ben assegurar que avui, mesos després que passés tot això, encara em dura l'estupefacció inicial. En Toni Pau, no només s'havia entretingut a esbrinar si existien o no les granotes vermelles i eren del Perú o de Panamà per sorprendre l'auditori, sinó que l'exemple li venia al pèl per defensar els seus arguments, ben diferents dels de na Laura, en el sentit que si a Internet ja s'hi poden trobar pàgines amb informacions tan específiques com les de les granotes vermelles (per cert l'adreça és http://www.ironhorse.com/panama/ecologia.html), no hi ha cap inconvenient a pensar i creure que en el futur, qualsevol afeccionat a les granotes vermelles en podrà posar també imatges i ja serà a l'abast l'anhelat documental.

De tota aquesta contarella el més fácil seria pensar que en Toni Pau va tenir sort i li va sortir una rèplica divertida, tant per la forma com pel fons, a l'exemple de na Laura. Però més enllà de les casualitats, la feta d'en Toni Pau duu a una reflexió més seriosa i que no és altra que la que gira a l'entorn de les possibles respostes a la pregunta: Hauria pogut trobar na Laura un exemple pel qual no fóra possible una rèplica com la d'en Toni Pau? Jo, la veritat, no tenc coratge per donar una resposta positiva a aquesta pregunta. I vostès, en tendrien?