Aquest és un article llargament ajornat. Vaig començar a
redactar unes primeres notes sota els efectes de la lectura de
Croquis Artanencs, un llibre acuradament editat, amb una
introducció aclaridora i documentada de Jaume Guiscafrè, que
l'escriptor Miquel Mestre em regalà no record amb motiu de quina
celebració. Enguany, segurament, es commemorarà el centenari del
naixement de l'escriptor de Sant Joan, autor del Cançoner
Popular de Mallorca, editat en quatre volums per l'Editorial
Moll dins la col·lecció «Els Treballs i els Dies», una obra de
recerca i investigació de cabdal importància en la nostra
literatura, tant pel que fa a l'aportació en la recuperació
literària anònima, com per la magnitud d'una tasca pacient al llarg
de més de quaranta anys.
Rafel Ginard és un autor que, plenament inserit dins el corrent
estètic de l'Escola Mallorquina, no excel·lí, precisament, en la
seva obra poètica. El reconeixement, merescut, però escatimat, li
ve per la seva tasca de folklorista. Tota una vida dedicada a
replegar, amb paciència franciscana, les cançons d'aquest poble,
cantades pels nostres avantpassats. Cançons vinculades a les feines
i a les festes, als sentiments de la gent, transmeses oralment de
generació en generació, que els canvis de costums han desat en la
memòria de la terra. Tot i l'envergadura de l'obra, no gens
discutible, perjudicà la seva tasca d'investigador el fet de ser
franciscà, car ignorà, per pressió, convicció o prejudici, les
cançons referides al sexe i que, coneixent el tarannà mediterrani
de la nostra gent, devien ser abundoses. Això no obstant, en
justícia cal no oblidar que a l'interior dels murs de les esglésies
i els convents s'han lliurat dures lluites en favor d'aquesta terra
i de la seva llengua.
També escrigue poesia, el Pare Ginard, com no podia ser d'altra
manera en un escriptor epígon de l'Escola. D'obra dispersa,
publicada aquí i enllà, Pere Rosselló Bover escometé la tasca de
recuperació, fruit de la qual són diversos treballs, com és ara
«L'Obra poètica original de Rafel Ginard Bauçà». He de confessar
que no me sent especialment atret per la seva obra poètica, ni per
la de cap altre epígon, tot i que no en som un coneixedor expert.
Altra cosa és la seva prosa. Croquis Artanencs és una
recopilació d'articles publicats en revistes locals d'Artà,
concretament Llevant i Bellpuig. Prop de trenta anys
separen una de l'altra. Els articles fan referència, especialment,
a la naturalesa que envolta la vila, a la seva bellesa i
exuberància, però també als costums, les festes, el caràcter i les
tradicions de la gent. Em sobtà l'ús del llenguatge, la seva
riquesa i la precisió en l'elecció de la paraula, la carnalitat de
les descripcions, la força narrativa. Croquis Artanencs, tot
i ser una obra menor, és un llibre magnífic, tot un
descobriment.
No fa gaire, una persona normalment ben informada en afers
culturals me contava que, entre els documents que Rafel Ginard
havia deixat a la seva mort, s'hi troba una autobiografia,
òbviament original i inèdita. El llenguatge, me deia, és també ric,
escollit, precís. Entre els projectes per retre-li homenatge, es
pensà a editar-la. Sembla, però, que els franciscans, depositaris
del llegat, s'hi oposen, la qual cosa és senyal inequívoc que
qüestiona la vocació, l'Ordre o el sexe. Fins i tot un dels frares
més ancians, en assabentar-se de les pèrfides intencions editores,
havia dit: «Fa estona havíem d'haver cremat aquesta
paperassa!».
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.