Els vells fantasmes semblen perseguir el Partit Popular de les Balears, que no en surt d'una per entrar-ne en una altra. Ara és el cas Calvià el que torna a la barra de la Justícia i de l'actualitat.
Ja fa sis anys que els ciutadans de les Illes senten parlar d'aquest maleït assumpte, i no és d'estranyar que n'estiguin tips. De fet, si el jutge Josep Zaforteza hagués realitzat una instrucció més adequada de la causa hauria descobert, en el 1993, la participació de responsables del Govern balear en l'intent de suborn del regidor José Miguel Campos, de Calvià. Aquest, emperò, és un dels riscs de posar a instruir causes difícils i compromeses a jutges no professionals, que arriben a la magistratura pels seus coneixements jurídics i no pels seus mèrits en la carrera judicial, ans al contrari.
Com era d'esperar, la ferida que deixà oberta Zaforteza s'embruntà de bell nou el 1996, amb l'aparició de les possibles responsabilitats penals de Francesc Gilet, l'exconseller Adjunt a la Presidència, i Eduard Vellibre, el seu antic home de confiança.
Per tot això, seria un cop molt dur per a la Justícia veure triomfar les tesis de la defensa, i que els fets es declarin prescrits, sense vista oral. El mínim a què tenim dret els ciutadans és a saber què passà realment.
