Com a president del Govern Balear, vull aprofitar aquests dies nadalencs per desitjar un feliç 1999 a tots els ciutadans de les Illes i, al mateix temps, fer unes reflexions sobre l'any que acaba.

1998 ha estat un any que, en termes generals, podem qualificar de positiu. Sé, naturalment, que hi ha col·lectius que no dirien això perquè encara pateixen problemes o perquè els queden qüestions sense solució. Però, en qualsevol cas, el fet és que 1998 ha suposat un any de millores, d'avanç, de resultats prou positius per a tots.

En primer lloc, hem de destacar que, encara que no era un problema específicament balear, la notícia de l'arribada del final de la violència o, com a mínim, de la violència més radical que patia Espanya, ha estat molt important i destacable. Record molt bé com la reacció de la nostra societat amb motiu de l'assassinat d'un regidor basc, el passat mes de juliol, va ser la més important que mai s'havia registrat en aquestes illes.

Però, anant a qüestions més properes, l'any 98 ens ha deixat la major baixada de l'atur que mai s'havia vist en aquesta terra. La indústria, per exemple, ha tengut un creixement important, la qual cosa suposa un canvi de tendència que és prou significatiu.

Igualment, la desestacionalització turística ha estat un fet, fins al punt que en el mes d'agost hem tengut manco turistes que l'any passat, però, com que la temporada s'ha allargat considerablement, això ha permès una pujada important dels ingressos i de l'ocupació.

Enguany les Illes han gestionat per primera vegada l'educació, de manera que la nostra autonomia ha assolit una competència important, de volum, que triplica el nombre total de funcionaris i que, sobretot, deixa sota la nostra responsabilitat el futur dels nostres fills, la qual cosa és decisiva. El balanç del primer any, al meu entendre, demostra que les coses es poden fer tan bé des d'aquí com des de Madrid i que iniciam un camí de millora de l'educació que ha de donar fruits ben prest.

Enguany també, per primera vegada a la història, el poder legislatiu espanyol ha aprovat una llei que reconeix el tractament especial per a les Illes Balears. Aquesta llei ja ha permès adoptar certes mesures positives, com és el cas de la baixada dels preus dels bitllets d'avió i d'altres que es troben en vies de desenvolupament. Però, més transcendent encara és el fet que, per primera vegada en la història, s'ha produït el reconeixement d'una compensació per a les Balears, punt de partida per a millores futures.

A més a més, crec que tan important com la mesura anterior ha estat la congelació del creixement purament qualitatiu en matèria turística, per un increment que s'ha de produir només en qualitat. Un canvi que no té precedents al món i que s'ha posat en marxa enguany. Un canvi que ha demostrat que la cultura empresarial de les Illes és molt més moderna que no crèiem i que permetrà consolidar la nostra posició turística al món.

És cert que encara queda per a 1999 l'ordenació del creixement urbanístic, que ha d'assentar els fonaments de futur de les Illes, però l'any 98 ha vist com les directrius d'ordenació "l'eina que permetrà aquesta regulació- arribaven a la recta final de la seva aprovació.

En general, idò, tot i que sempre es poden trobar molts de punts encara pendents de solució, l'any 98 ha suposat un avanç considerable per millorar la nostra qualitat de vida i, cosa encara més necessària, per assentar els fonaments perquè aquesta millora es mantengui en el futur.

Totes aquestes fites són el resultat de la feina d'un poble, d'una gent, d'una societat, d'unes institucions, d'un govern que, tots en conjunt, les hem fetes possibles. Perquè som tots els que feim que aquesta terra funcioni, fent feina, essent seriosos i complint els nostres compromisos.

És a dir, de la mateixa manera que el Govern tot sol no pot fer funcionar l'economia, també som tots, som els ciutadans, un per un, els que podem fer que la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra llengua, la nostra música, l'art, la manera de viure, tenguin força, tenguin vitalitat. No podem lamentar que es venguin les terres. Som nosaltres, no és el Govern, no és ningú de fora, qui ens fa vendre. Si hi ha qui compra, és que hi ha qui ven. Hem de tenir clar que som nosaltres, som els ciutadans de les Balears, els que tenim el compromís amb la nostra terra de preservar allò que és nostre, allò que hem rebut dels nostres pares i que tenim l'obligació, com a generació, de deixar-ho als nostres fills.

I, sobretot, vull desitjar un any millor a totes les persones que pateixen, a les que no reben el tracte just que una societat justa els hauria de donar; a totes les persones que encara no tenen feina, a les que veuen com la droga fa malbé les seves vides o les dels seus familiars; a les que pateixen malalties que ningú no pot curar o a les que han estat víctimes de les carreteres, d'aquesta tremenda i diària sagnia, conseqüència de les mancances de la xarxa o, en altres ocasions, de la irresponsabilitat o de la inconsciència o, pitjor encara, de l'alcohol.

No vull acabar sense demanar-vos que procurem deixar de banda l'irresistible consumisme d'aquests dies, la carrera sense fi cap a un benestar material més gran; vull recordar-vos que no tot són doblers, que no tot és benefici econòmic, que no tot és rendiment: un poble és gran si és solidari, si és generós, si és sensible. Vos record que, juntament amb l'orgull que hem de sentir per moltes coses que hem fet ben fetes, hem de sentir avui la culpa col·lectiva per oblits imperdonables. Per exemple, i és només un exemple: de 600 persones majors que tenim a la residència de la Bonanova, només un centenar reben periòdicament la visita d'un familiar. La resta mai no reben cap mostra d'estimació dels seus. ¿De què serveix el benestar, si feim això? ¿De què serveix el benestar si no preocupa a ningú que els nostres joves es deixin la vida a les carreteres qualsevol cap de setmana? ¿De què serveix, si instal·lam els infants davant la televisió perquè ens deixin en pau? Tots hem de reflexionar i hem d'intentar humanitzar aquesta societat. I ho hem de fer amb la noblesa i la saviesa de la nostra gent. Som un poble que té molt endins una tradició de solidaritat, d'estima, d'humanitat. No hem de deixar que el materialisme ens canviï. Hem de ser els de sempre, com sempre. Com fins ara.

Rebeu una cordial felicitació amb la confiança que viurrem un any que serà millor per a tots, amb l'esforç de tots.
Bon any per a tots.