Quan el setembre passat Barrionuevo i Vera entraren a la presó de Guadalajara, alguns dirigents del PSOE entengueren que la dreta els posava a les mans l'eina per a recuperar el seu prestigi malmès. Les injustícies pregones predisposen l'opinió pública contra el poderós. En tenim referents històrics determinants. L'afusellament de Fermín i Galán suposà la primera puntada de peu al cul de la monarquia. I l'afusellament indiscriminat d'anarquistes a Casas Viejas, perpetrat per la Guàrdia Civil, va contribuir força a la victòria del Front Popular. En aquest cas es tractava de fer passar, davant l'opinió pública, Barrionuevo i Vera com a dos defensors de les llibertats enfront d'una dreta carnissera i, d'aquesta manera, en poc temps, Aznar hauria d'abandonar Moncloa per una finestra i de nit. L'escena que s'hauria produït a continuació, ja forma part de les pàgines més belles de l'epopeia espanyola, bé que hagi estat protagonitzada per altres personatges. Així com el trenta-sis Pasionaria es feia amb les claus de la presó d'Oviedo per tal d'alliberar els miners condemnats per la seva implicació a la revolta d'Astúries, la senyora Carmen Romero hauria empès les barreres de la de Guadalajara per a deixar el pas lliure als seus amics corals, Pepe i Rafael. La cosa, però, ha tingut un desenllaç ben diferent del somniat pels socialistes. Aznar ha signat un indult parcial per a ambós, i aquests sortiren al carrer, el dissabte de Nadal, amb la mateixa discreció que ho feien centenars de condemnats per delictes de caràcter comú. És a dir que la jornada d'exaltació de les llibertats, programada des de Ferraz, va convertir-se en un alè d'alleujament i prou. Aznar ha amollat Barrionuevo quan s'ha convençut que l'exministre no servirà al PSOE ni per a guanyar una batalla després de la seva mort política, cosa inusual a una Espanya predisposada a mitificar els cadàvers. Fet i fet, si algú n'ha de treure benefici d'aquesta excarceració, ha d'ésser el mateix Aznar, ja que tots els ciutadans li haurem d'agrair infinitament el fet que ens eviti el penós espectacle de veure com la senyora Romero persistia a fer lulea a les portes de la presó. Tant li era, a dona Carmen, que les militants del PSOE ballassin "el corro de las patatas", cantassin allò de "eres alta y delgada como tu madré" o que aixicassin pancartes amb missatges a la llibertat i a la resistència, inspirades en la filosofia lírica de Blas de Otero. L'evocació del passat predomina a l'ànim de bona part de la cúpula socialista. Ara per ara, la senyora Romero és una mescla embafadora d'estudiant d'esquerres antifranquista i de senyora que posa al plat de Nadal angules a setanta mil pessetes el quilo. I Barrionuevo, encara que en versió masculina, pastura per les mateixes tanques. Encetà càrrec polític amb una referència a Miguel Hernández i abandona la vida pública per la porta més humiliant, com és la de la presó, deixant-nos un mural, pintat per ell, que reprodueix el Guernika. És a dir que a aquest home, que ha comandat o ha tingut influència sobre els Dorado, Villalobos, Planchuelo, Damborrenea, etcètera, el fascina l'exaltació de la llibertat davant les agressions de què és objecte. Ja que el seu historial és conegut de tothom, hem de pensar que té un comportament força extravagant. O és un carrossa que s'inspira en els símbols de la adolescència, tanmateix momificats en el seu cor, o pretén guanyar-se les simpaties de la generació madura, Qui sap!. En qualsevol cas, la justícia el podrà indultar, però els ciutadans no li perdonarem la manipulació que fa de la més emblemàtica de les obres picassianes. Amb tres mesos de reclusió, Barrionuevo s'ha fet el Guernika una mica seu, la qual cosa no deixa d'ésser un sarcasme, si més no perquè Picasso no pretenia homenatjar els que tenien les pistoles, sinó els que rebien l'impacte de les bales.