La xarxa d'Emaya es trencà dissabte passat i deixà bona part del municipi de Calvià sense aigua. Aquest desastre no és un cas aïllat: el 30 per cent de l'aigua que surt del gorg Blau no arriba a Palma, i es calcula que les canonades de tot Mallorca perden més líquid del que consumeixen els ciutadans.

El problema de l'aigua no s'arregla amb l'entrada en funcionament d'una dessaladora, com diuen els governants. Allò que fa falta és revisar i canviar bona part de la xarxa d'abastiment. Però aquesta decisió és costosa i molesta. Resulta més rendible per als polítics embellir façanes, voravies i sembrar palmeres que no canviar claveguerams.

Tanmateix, les canonades d'Emaya no són les úniques que fan figa: ignoram quina serà la política de recursos hidràulics del Govern, o si l'aigua de sa Costera arribarà per terra o per mar. La situació d'altres infraestructures de la Comunitat no es fa enfora: quatre llamps deixen Mallorca sense llum i encara no sabem quin serà el futur energètic de les Balears; l'estat general de les nostres carreteres és, en la major part, lamentable, com ho és l'episodi encara confús de l'autopista de Llevant.

La veritat és que tenim infraestructures pobres i dolentes. Emaya ens ho recordà dissabte passat.