Pel mallorquinisme polític la celebració del 31 de Desembre ha
simbolitzat tradicionalment el nostre naixement com a poble. Com ha
estudiat en Quintana el 31-D "datat ja el segle XIII" és
probablement una de les festes civils més antigues d'Europa, encara
que del postfranquisme ençà, amb el bastiment d'un creixent
sentiment nacionalista, agafà connotacions de lluita política i de
resistència nacional. Des del PSM fins a l'OCB fins a tot el
ventall de col·lectius, grups i associacions nacionalistes han pres
el 31 de Desembre com a la Diada Nacional de Mallorca. D'ençà
d'aquesta data, quan el 1229 el rei En Jaume conquereix Medina
Mayurqa, ésser mallorquins ha significat una identitat ben
determinada i l'ésser posseïdors d'uns trets propis: llengua,
cultura, lleis,...
Ès així que la seva celebració, més enllà de commemoracions
historicistes, és tot un referent de reivindicació de la nostra
condició nacional i de participació de tot el país en un dia que ha
anat tenint un ressò creixent. És el dia en què, des de fa més de
vint anys, els mallorquins ens reafirmam com a tals i des d'on
expressam la nostra voluntat de ser el que som.
I és que, la veritat sia dita, el disposar d'una Diada pròpia és
una gran sort que ja voldrien territoris més o menys inventats
«constitucionalment» com La Rioja, Cantàbria o Castilla"León,...
que, producte del «café para todos» s'han vist ara dotats d'himne,
bandera, Diada,... talment com Euskadi, Galícia o Catalunya. Ara
bé, amics meus, aquí hom percep la diferéncia d'auto"significació
entre l'Aberri Eguna, la Diada de Catalunya o, per exemple, el «día
de Castilla"La Mancha», sense cap tradició al darrere ni cap
sentiment popular.
Pensem que si com diu J.F.Mira «la batalla de la identitat es
guanyarà o perdrà en el terreny dels símbols», és cabdal pel procés
de reconstrucció nacional tenir referents clars. I pareix éssser
que de moment no anam massa bé. Vegem doncs, si a la identitat
balear se l'ha dotada de bandera «nova» (a l'americana), clarament
institucionalitzada i sense cap presència ni percepció popular, una
Diada autonòmica igualment desarrelada i folkloritzada, ... és
ploure damunt banyat si renunciam a tenir una Diada a la «catalana»
per tenir-la a la «riojana». Si a la tradicional festa de la Diada
de Mallorca, amb set segles de tradició la recloem a una
commemoració historicista per passar a celebrar un «novedós» 12 de
Setembre, on queda la nostra identitat? És això progrés? On queden
els esforços de tants anys de lluita política per la dignitat dels
nostres símbols i tradicions? Tenint un «Aberri Eguna» hem de
passar a celebrar un «día de Cantabria»? I tot això, per qué?
Perquè el 31 és la celebració d'un «genocidi» com han dit el
Sr.Grosske o el Sr.Ferrà"Ponç, o perquè és un mal dia per preparar
el sopar de «nochevieja» com han dit des de més altes instàncies? O
és simplement per fer la punyeta als nacionalistes? Particularment
pens que fóra un error dels mallorquinistes caure en una falsa
lleialtat institucional i perdre aquest referent, governi qui
governi avui i al marge de conjuntures polítiques. La Diada és la
del 31 de Desembre i el 12 un convencionalisme polític miop i
condemnat a l'esterilitat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.