En el model econòmic actual de les Illes Balears, el sector de la construcció s'ha consolidat com un dels elements substancials del creixement, amb un pes específic considerable a nivell polític. Qualsevol política urbanística, qualsevol legislació d'ordenació territorial, ha de comptar amb la força d'aquest sector, però també l'hauria de reciclar i reeducar. Les futures «directrius d'ordenació del territori», promogudes pel Govern balear, sembla que tenen la finalitat de frenar la construcció de nova planta, sense frenar el sector de la construcció. Així, la restauració dels nuclis històrics de les poblacions es convertiria en la moneda de canvi substancial. Es podrien bastir noves construccions sempre que es rehabilitin cases dels nuclis urbans. Aquesta mesura, que a primera vista és interessant, té algunes limitacions, sobretot perquè hi ha un desequilibri considerable entre els preus de solars i casals urbans, i els de les noves urbanitzacions. Això té inconvenients per als constructors que, segurament, es veuran en la necessitat d'encarir encara més les construccions rehabilitades i a penes es trobaran compradors illencs, com a conseqüència de preus elevadíssims. En qualsevol cas, promoure la rehabilitació dels habitatges urbans serà positiu si es frena definitivament la febre urbanitzadora i no es converteix en un mercat només per a privilegiats econòmicament.