No ho dic per experiència personal "encara que parli d'instants
de la vida que tenc previst i planejat que em succeiran", però com
tots sabem un individu que presenta un «mal comportament» avui ho
té negre per trobar feina "o per mantenir-la". No estic parlant
només de l'agressivitat perquè és obvi que, si pot ser, cap hoteler
contractarà cambrers que quan s'enfaden claven les forquetes als
clients, i que cap botiga acceptarà personal que tiri escopinades
als possibles compradors...: em referesc, només, al «mal
comportament» en si, un tret del tot subjectiu car la seva
existència depèn de la persona que jutja.
En la mateixa línia, un impediment més decisiu a l'hora de
trobar feina és "em sap greu però tampoc no em puc posar
d'exemple..., encara" el fet de tenir antecedents penals, d'haver
actuat amb una conducta delictiva, i puc acceptar que això
significa una intromissió dins la vida particular dels futurs
treballadors perquè des d'un punt de vista laboral tothom hauria de
tenir dret a ser un delinqüent: és la llei "i no les empreses" la
que té l'objectiu de prendre decisions sobre el futur de les
persones a partir de la seva manera "formal o criminal" de
relacionar-se amb les altres.
Un jove francès és sorprès intentant robar un cotxe i mor al
carrer després de ser ferit per un dispar d'un policia i abandonat
allà mateix "imagín una aposta entre els policies agressors: a
veure si es recupera o no". Si giram la mirada cap al nostre país
"cap a nosaltres mateixos", veim "perquè no sempre ens saben
amagar" com africans són detinguts, torturats i insultats per
vendre sense llicència de l'Estat; veurem com la macropresó de la
carretera de Valldemossa "amb les seves cel·les d'entreteniment:
visió garantida d'accidents de trànsit" s'omplirà de centenars de
carteristes, i de lladres de pisos, de cotxes, de nins, i altres
categories. I, potser, si sumam el valor dels robatoris de tots
aquests condemnats "que hauran d'estar en una presó amb teulades
blaves!!" no arribarem als 50 milions de pessetes que s'embutxacà
el PP amb el Túnel de Sóller.
No puc negar que ara m'ha pegat per caure dins un parell de
tòpics "que és el que més menyspreo", però consideraré aquest
escrit eufemísticament com una darrera insistència. La sentència
dictada pels tribunals, primer el de les Illes i després el Suprem,
sobre el cas Cañellas posa en evidència una llei que cap democràcia
no pot acceptar. Si fóssim normals tampoc no comportaríem que
l'expresident continuàs amb un càrrec dins el PP, però això a mi
m'és ben igual: un polític més o un polític menys com Cañellas no
canviarà gaire la dignitat global del partit. Només cal esperar,
perquè els partits polítics són com les abelles: moren quan abusen
de les armes que tenen al darrere.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.