No ho dic per experiència personal "encara que parli d'instants de la vida que tenc previst i planejat que em succeiran", però com tots sabem un individu que presenta un «mal comportament» avui ho té negre per trobar feina "o per mantenir-la". No estic parlant només de l'agressivitat perquè és obvi que, si pot ser, cap hoteler contractarà cambrers que quan s'enfaden claven les forquetes als clients, i que cap botiga acceptarà personal que tiri escopinades als possibles compradors...: em referesc, només, al «mal comportament» en si, un tret del tot subjectiu car la seva existència depèn de la persona que jutja.

En la mateixa línia, un impediment més decisiu a l'hora de trobar feina és "em sap greu però tampoc no em puc posar d'exemple..., encara" el fet de tenir antecedents penals, d'haver actuat amb una conducta delictiva, i puc acceptar que això significa una intromissió dins la vida particular dels futurs treballadors perquè des d'un punt de vista laboral tothom hauria de tenir dret a ser un delinqüent: és la llei "i no les empreses" la que té l'objectiu de prendre decisions sobre el futur de les persones a partir de la seva manera "formal o criminal" de relacionar-se amb les altres.

Un jove francès és sorprès intentant robar un cotxe i mor al carrer després de ser ferit per un dispar d'un policia i abandonat allà mateix "imagín una aposta entre els policies agressors: a veure si es recupera o no". Si giram la mirada cap al nostre país "cap a nosaltres mateixos", veim "perquè no sempre ens saben amagar" com africans són detinguts, torturats i insultats per vendre sense llicència de l'Estat; veurem com la macropresó de la carretera de Valldemossa "amb les seves cel·les d'entreteniment: visió garantida d'accidents de trànsit" s'omplirà de centenars de carteristes, i de lladres de pisos, de cotxes, de nins, i altres categories. I, potser, si sumam el valor dels robatoris de tots aquests condemnats "que hauran d'estar en una presó amb teulades blaves!!" no arribarem als 50 milions de pessetes que s'embutxacà el PP amb el Túnel de Sóller.

No puc negar que ara m'ha pegat per caure dins un parell de tòpics "que és el que més menyspreo", però consideraré aquest escrit eufemísticament com una darrera insistència. La sentència dictada pels tribunals, primer el de les Illes i després el Suprem, sobre el cas Cañellas posa en evidència una llei que cap democràcia no pot acceptar. Si fóssim normals tampoc no comportaríem que l'expresident continuàs amb un càrrec dins el PP, però això a mi m'és ben igual: un polític més o un polític menys com Cañellas no canviarà gaire la dignitat global del partit. Només cal esperar, perquè els partits polítics són com les abelles: moren quan abusen de les armes que tenen al darrere.