No fa gaire vaig llegir, a la crònica negra d'aquest mateix
diari, el cas d'un home que apallissà i ganivetejà la seva esposa,
i li causà la mort. No es tractava, dissortadament, d'un cas
singular ni aïllat, en uns temps de servituds al jou de la
violència, ans al contrari, sovintegen a les notícies de successos
els casos de brutallitat domèstica, de violència conjugal, que es
tanquen amb la pèrdua irreparable d'una persona, sempre la més
dèbil, la més desprotegida. En el posterior judici del presumpte
assasí, el seu misser demanava l'absolució, al·legant com a
atenuants del delicte la ludopatia i l'alcoholisme del malfactor i
haver comès el crim sota els seus efectes. No discutirem ara que
les dues malalties citades alteren el comportament normal de les
persones, especialment la beguda, que actua negativament sobre la
voluntat i el caràcter dels individus sotmesos a la seva tirania.
Ni l'obligació social d'ajudar-los mèdicament o psicològica. La
qüestió que es planteja és si aquestes afeccions poden eximir els
autors de les infraccions de les seves responsabilitats penals.
Una vegada més he de manifestar la meva ignorància pel que fa a
temes jurídics. He de suposar, però, que si la defensa argumenta
les malalties del seu client en descàrrec dels fets imputats,
alleugerint així la culpa de l'acusat, és perquè l'actual codi
penal contempla i accepta en el seu enunciat aquesta possibilitat.
Ve a ser alguna cosa així: si vostè mata begut obtindrà els
beneficis de la llei. Paradoxalment, l'addicció al suc, el joc
compulsiu i els trastorns dels seus efectes, d'altra banda
socialment rebutjables i rebutjats, són legalment beneficiosos. O
dit d'una altra manera. Si s'estravé que vostè va serè i es baralla
amb algú que va tèrbol i, accidentalment, vostè mor, la part
contrària obtindrà el benefici del seu defecte, car sembla que
segons la llei els efectes de l'alcohol disminueixen la seva
responsabilitat. Si, contràriament, el mort és el tèrbol, sobre
vostè caurà tot el pes de la llei, car anar serè és un
agreujant.
La llei és com la missa abans de la reforma. El capellà oficiava
d'esquena a la feligresia i xerrava en una llengua que ningú no
entenia, sota pena de por i punicions diverses. De la mateixa
manera, els legisladors legislen d'esquena a la societat, en un
llenguatge sinuós ple d'amagatalls que cap mortal normal no entén.
Les interpretacions són tantes i tan diverses, una per cada jutge,
que hom no sap si ser abstemi el pot arribar a perjudicar i és
preferible donar-se a la beguda en un sistema tan
contradictori.
Un dels defectes que sempre he trobat a la legislació, des d'un
punt de vista absolutament llec, és que té més en compte els drets
dels processats, que no els de les víctimes. Hi ha, a les lleis,
una certa perversió dels seus objectius, que no són només aplicar
un càstig als culpables, en la justa mesura per la falta comesa,
sinó, i sobretot, garantir els drets dels innocents, protegir les
víctimes. Si no ho aconsegueix, el seu fracàs és evident.
Hi ha, també, en la meva opinió, una certa hipocresia envers
conceptes que ultrapassen en alguns sentits l'estricte marc
jurídic. En aquest sentit no deixa de ser contradictori que s'hagin
de garantir, escrupolosament, els drets humans a tots aquells
genocides que no els han respectat, ans al contrari, han torturat i
assassinat, amb la impunitat de les seves pròpies lleis, les
víctimes a les quals la mort ha privat de la vida i dels drets
humans.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.