En l'allau d'informació científica que sepulta el ciutadà indefens, les qüestions relacionades amb la dieta i la salut guanyen terreny cada dia, i no sé si hauríem de dir que la suma total d'informació supera fins i tot la referida a la gran estrella del firmament científic-mediàtic, la genètica. Val a dir que les màquines que ara s'instal·len en els laboratoris saben botar d'un compartiment a l'altre sense cap dificultat, de manera que qualsevol dada alimentària és estudiada en les seves repercussions en la genètica, el sistema immunitari i les capacitats memorístiques. Si a tot plegat afegim que una de les preocupacions de l'OMS és el gran nombre "creixent" de notícies errònies que, relacionades amb la salut i la malaltia, es difonen a través dels mitjans de comunicació, podríem perfilar un panorama confús, per no dir un caos intransitable. Ja ho vereum, què serà, en esser fet.
Dieta i salut, dèiem, viuen una apoteosi mediàtica sense precedents. Dos iogurts diaris et converteixen en fortalesa inexpugnable davant el càncer. Si menges peix blau "segons quin peix blau: sobretot varat" dues vegades a la setmana, es redueix molt dràsticament el risc d'infart i d'altres contratemps de l'aparell cardiovascular. Si ingereixes oli de fetge de bacallà... D'altra banda, no cessa, sinó que augmenta, l'elogi sistemàtic de la dita dieta mediterrània, que la gent sol associar a la base de l'oli d'oliva quan, en realitat, tenia el seu veritable motor en el porc i els seus greixos generosos "i tan gustosos, tot sia dit. Ara resulta que la carn de porc no entranya més riscos per a la salut que la de me, la de vedella, la de bou i, fins i tot, la de conill. Puc assegurar que totes aquestes dades, de la veracitat de les quals no responc, les he obtengudes llegint diaris o escoltant ràdios i televisions. De les dades dels suplements dominicals ja ni en faig cas, perquè pareix que se proven a veure qui la diu més grossa. En treurem aguller? Ho dubt molt de veres, perquè la informació és un producte i gaudeix dels avantatges de la manca de control que atorga la no obligatorietat de ser examinat en un laboratori: tant per cent de mentida, tant per cent d'exageració, tant per cent d'omissió, etc. Segurament és possible que, menjant millor, en el sentit dietista del mot, la nostra salut se'n beneficïi. Però servidor no em resign a menjar amb la sensació que estic seguint un tractament mèdic, perquè això "tothom ho sap" no és viure.
