Ja són aquí. Sempre passa igual. Et penses que encara queda molt
de temps perquè arribi el moment, ho veus com veus el fred el mes
d'agost. I un bon dia, una pàgina de diari, un comentari
intrascendent en una conversa d'ascensor, el botiguer o la
botiguera et somriuen i res ja no torna a ser el mateix. És la
pèrdua de la innocència, com quan aquell company de classe et
comentà que podria ser que li haguessin dit que resulta que els
reis... I ja no tornes a embambar-te amb alguns paquets de tabac,
aquells que mostren el vehicle amb què els d'Orient havien de venir
a visitar-te un pic en l'any. O quan el mateix petit lliga caps amb
el tema dels insectes i les flors, i descobreix que té una abella
entre les cames "encara que mai no li hagi vist les ales", però
segueix sense entendre determinades reaccions davant les abraçades
que veu per la tele, en blanc i negre o en cinemascope.
Com quan arriba el febrer o el juny, i l'estudiant se n'adona de
la circumstància en veure la cua de companys a la fotocopiadora,
entra al bar de la facultat i el troba una miqueta més buit, la
penya un poc més paranoiada, i la carpeta i el cap orfes dels
conceptes que al cap de tres dies ha de sebre.
Ben igual que quan els polítics es posen en campanya, i ho saps
perquè t'ho diuen, que si no series incapaç de diferenciar-la de la
precampanya o, fins i tot, de la pre-precampanya. Sabies que les
eleccions s'acostaven, coneixies la data. Però un bon dia, quan
encara et penses que queda molt de temps perquè arribi el moment,
vatuvadell, ja hi som, i camines pel mercat amb por que en
qualsevol moment surti un polític de darrere les tomàtigues i
abraci el teu fill i s'ofereixi fins i tot a dur-te les
bosses...
Quan veim les brigades de l'Ajuntament començant a col·locar les
llumetes de Nadal pensam que potser exageren, que encara queda.
Després, com una metàstasi, «bon nadals» als mostradors de les
botigues,« molts d'anys» als tiquets dels bars, nadales xumba-xumba
que et fan travessar a l'altra vorera quan ets a punt de passar per
davant la porta dels grans magatzems. Sempre passa igual. Per molt
preparat que et sentis per enfrontar-te a les festes de finals de
desembre, sempre t'agafen amb el cul a l'aire. I un bon dia, per
comprovar si és que a la ciutat se li ha tornat boja la pila del
rellotge encens la televisió i t'escarrufa veure que ja són aquí
els torrons, els replicants avançats en forma de
pepes"que"fan"de"tot, les dones exuberants que venen seducció
enflascada, anuncis lacrimògens, discos recopilatoris,
best-sellers. I quan tornes a veure James Steward a Pottersville et
fa gràcia, però a la desena vegada tens ganes que l'esquelet de Tim
Burton se surti amb la seva i dinamiti amb carabasses la farsa
mediàtica. L'esperit del Nadal s'ha convertit d'àngel bo que
interpel·la la consciència dels avars en espectre que mentre
t'abraça i et diu que t'insuflarà el Bé et posa mà a la cartera i
et buida el compte corrent.
El Nadal s'ha transformat obertament en la Gran Campanya, Hyde
ha guanyat Jeckyll. I ja hem entrat de quatre potes en el mes més
hipòcrita. Des d'ara i fins el 99 serà difícil esquivar els
papanoels oferint llepolies, els intents de sinestèsia dels anuncis
de perfum, els jingles taladrants, les ofertes especials, els
massapans, els arbrets i les figuretes, el cava. Ja són aquí, com
els hectoplasmes de Poltergeists. I els problemes estomacals que
causen els banquets típics de l'època no són res comparats amb la
diarrea mental que provoquen en molts aquestes santes festes
paganes.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.