En els «països desviats del desenvolupament» (denominació que pertany a Mahua Bendje, guineà equatorial establert a l'Estat espanyol i redactor de la revista Ecos de Tam Tam) la meteorologia està mutant gràcies a la despietada contribució d'uns veïns cada vegada més rics. Seria bo que a l'hora de batejar un huracà no triàssim noms de la innocència de Mitch o George, sinó que trescàssim en la llista de les primeres deu multinacionals més contaminants del món. Aleshores, ens sorprendrìem sobre alguns aspectes de la nostra realitat quotidiana que ens passen d'allò més inadvertits. Altrament, en els països rics, com el nostre, el fred, el vent, la pluja i la neu fan la seva aparició en dosis suportables i quan toca: coincidint amb l'inici de la campanya nadalenca. Només hem d'il·luminar la foscor dels carrers amb milions de bombetes, encatifar les voreres per acostar-nos als aparadors com trepitjant un núvol de cotó i envernissar-ho tot amb un fil musical celestial i ja tenim la postal, que és el nostre referent de bellesa i de felicitat. Aquells nadals que vèiem a les pel·lícules americanes ja són aquí, sota la nostra pell, i nosaltres en som els protagonistes. I com que som feliços ens sentim obligats a consumir com els llops: de manera salvatge, en solitari o en manada. Segons la Unió de Consumidors, cadascun de nosaltres gastarem aquest Nadal una mitjana de 91.279 pessetes (11.022 més que l'any passat) en: loteries, sopars/menjars, restaurants, oci/diversió, regals i joguines. Les estadístiques tenen algunes dades curioses: mentre que les dones casades són les que més gasten en joguines (9.266 pessetes), els homes casats són els que tenen la mà més trencada en oci/diversió (29.576). En conjunt, les dones són menys gastadores (fadrines, 78.674; casades, 85.410) que els homes (fadrins, 98.646; casats, 102.387). Una última xifra: en ornamentació nadalenca, la despesa mitjana és de 12.819 pessetes. Tenint en compte que la solidaritat cotitza molt alt últimament en la nostra escala de valors i que tocar l'estómac és delicat, no estaria per demés que cadascun de nosaltres, en una d'aquestes sortides compulsives, gastàssim algun d'aquests calerons destinats als apartats de regals, joguines o ornamentació nadalenca (37.933 pessetes de mitjana) en un producte solidari. No és qüestió d'amargar-se les festes, sinó de demostrar que allò que diem en unes estadístiques som capaços de dur-ho a la pràctica en unes altres. Però, compte!, no us deixeu emportar per missatges d'ètica dubtosa («un 0'X% d'aquest producte està destinat a...») que busquen desmarcar-se de la competència mercadejant amb una solidaritat que hauria de ser silenciosa. La solidaritat pública és compra en les botigues de les ong's.