Ja s'acosta Nadal

Ja s'acosten les festes de Nadal, no, no vaig de verbes, és la veritat. Com ho he conegut? Idò, fa pocs dies, després d'entrar en una apotecaria, vaig destriar damunt el mostrador un aplec de paperetes de loteria per al sorteig de Nadal. Pocs dies més tard, vaig colombrar un altre aplec en una sucursal de Sa Nostra. Per si amb això no n'hi hagués prou, podem veure com col·loquen els llums de Nadal. Més endavant veurem les ofertes nadalenques d'Alcampo, El Corte Inglés i altres parafernàlies comercials, i betlems i arbres de Nadal pertot, als bars, a les botigues, als llocs públics hi escoltarem villancet per les televisions acompanyant una jugueta o una barra de torró, recordem allò de «vuelve a casa, vuelve», com si la fraternitat familiar estigués condicionada per una barra, millor dit, una radiografia de torró; i també veurem en els vidres dels cotxes cartolines de propaganda convidant-nos a passar la nit de Nadal o la nit de cap d'any dins un soterrani fosc amb llums que fan mal als ulls i una música horrorosa que ens fa treure les trompes d'eustaqui a fora dins un ambient tot carregat de fum de droga i tabac. Sincerament, si tot això és el que ens desitjam els uns als altres en les festes nadalenques i per l'any que ve, ho tenim clar i trob que hauríem de revisar les nostres escales de valors, perquè si ens estimam molt més un consumisme salvatge disfressat de tendresa i una diversió exaltada i fora de mida ni tan sols comparable als nivells més baixos del món animal, no mereixen el qualificatiu de persones.