No m'agrada que toquin la Plaça de Pollença. Primer de tot perquè encara no he parlat amb ningú que estigui d'acord amb aquest canvi (també és ver que no he demanat l'opinió de l'arquitecte municipal, per exemple). Per això, jo (que som molt demòcrata) convocaria un referèndum. Així, els pollencins podríem dir si realment volem la Plaça nova o senzillament la volem ben enrajolada. Tal vegada, però, els de l'equip de govern (que són més ecologistes) no volen tallar més arbres per fer paperetes i esperaran que arribin les eleccions municipals. Ja veurem quina serà la sopresa. És clar que potser no n'hi haurà, ja que els pollencins no sabrem com són les festes a una plaça despersonalitzada. És una llàstima perquè si fossin després de la Patrona, tal vegada sí que ho serien ben sorprenents.
Per exemple, algú s'imagina la feinada que durà als homes de la Vila posar les paperines amb la Plaça nova i tants d'arbrets per enllà enmig. Enguany, empraren tot un mes i no havien tocat ni un sol codolet. Tothom sap a quant cobren les hores extres. Per altra banda, fins fa ben poc la Plaça va semblar un estenedor per a camisetes dels autoconvidats a una festa «des suquet» que no existeix. Aleshores només les pogueren penjar a les paperines i als fanals. La Patrona del 99 tendrà un al·licient més perquè aquests «hooligans» mallorquins s'acostin a Pollença: els arbrets de la Plaça. Bé, sempre i quan algú no es dediqui a arrabassar-los com varen fer amb les plantes de les jardineres del carrer Major.
Llavors ve la Fira, cap problema. Els marxandos es traslladaran al solar de baix del Puig, perquè la Plaça serà com una pista d'aventures amb un bosc d'arbres i una rampa per a patins divertíssima «Atracciones Aragón» pot quedar a ca seva.
Un mes més tard arriba Nadal. Si els promotors d'aquesta obra no tenen amnèsia (tampoc m'estranyaria perquè voler tornar ensopegar amb una altra plaça, tant com els han criticat per la de ca les Monnares) deuen recordar la fomosa figuera, que només era una sola figuera i no més d'una dotzena d'arbres, que posaren enmig de la Plaça un any per Nadal. Tot Pollença va posar el crit al cel (fins i tot crec que no tornaren repetir legislatura). La sort és que entre façanes de pedra, escalonada fins baix i arbrets per enllà en mig, Pollença semblarà un Betlemet.
No obstant això, sempre em queden els Reis Mags d'Orient, a qui faig comptes escriure'ls una carta llarguíssima en la qual només demanaré una cosa: que la Plaça torni ser com abans.
I si la màgia dels Reis d'Orient no va bé i ens veiem obligats a veure els Reis dins les carrosses (que són tractors) per damunt la Plaça sembrada d'arbres, com si fossin pagesos que llauren (amb tots els respectes per aquest col·lectiu); sempre queda Sant Antoni, o millor el Dimoni, perquè faci el que pugui.
Encara que haver escrit això no serveixi de res, els pollencins ja m'entenen. Que vagi per dit.
