Cada comunitat és allò que vol ser; així definia la situació autonòmica actual de les Balears el ministre Mariano Rajoy. Més enllà de la intencionalitat i del contingut que tenen aquestes paraules en boca d'un ministre d'Administracions Territorials, no hi ha dubte que té bona part de raó, perquè cada comunitat és, massa sovint, la plasmació de les seves incoherències, incapacitat, frustracions i temors. Per ventura no som allò que molts voldríem ser, però som indubtablement allò que volen molts, amb els seus representants polítics al capdavant.

Recordem que l'argumentació per no poder ser allò que volíem ser era, bàsicament, que a Madrid no ho acceptarien. En conseqüència hi hagué un pacte en el Parlament balear per baixar el llistó de les nostres pretensions i inquietuds, pensant que tot era una qüestió purament nominal. Posteriorment, a Madrid afirmen que ells no poden sinó acceptar allò que és una resolució del parlament autonòmic i que mai no farien un lleig a una institució autonòmica. El consens institucional és absolut perquè la comunitat autònoma de les Illes Balears mai no superi les fites preestablertes. Tanmateix allò que volem, i vol una majoria, no coincideix amb allò que volen les institucions públiques, estatals i autonòmiques, emparades les unes amb les altres.