500 metres amb obstacles

I, sobretot, enhorabona als redactors de les DOTs. Trobaríem moltes explicacions a aquesta decisió, si finalment es confirma com a tal. De tota manera, una mesura tan positiva com aquesta, treta de context, podria enlluernar-nos. Ja està molt bé preservar aquesta franja de costa, enhorabona i gràcies. Ara, en aquest estira i arronsa que no es veu, però que presideix des del seus amagatalls la redacció de les DOTs, no hauria de servir de moneda de canvi, no fos cosa que canviem un metre quadrat de costa per una quarterada de garriga engolfada. Si això fos una sospita seria del tot injusta, perquè res que s'hagi fet públic no la sostindria. Es tracta, tan sols, d'exterioritzar, d'airejar temences que hem heretat del passat i que el present no acaba de diluir. Els fantasmes d'aquest passat i d'aquest present no donen treva a les suspicàcies. Aquesta situació ens obliga a reconèixer la seva explícita injustícia i a explicar-la en base a la terapèutica apropiada a aquests diagnòstics: no deixar que els temors i les visions més ombrívoles es reprodueixin i es multipliquin en les incubadores del silenci; es tracta d'airejar-los, i de fer-ho així amb un esperit inequívoc de col·laboració.

Tot plegat no enterboleix el caràcter positiu de la mesura. Per a alguns, ara la qüestió és veure si el Govern serà capaç de reflectir en les seves decisions en matèria urbanística la clara voluntat expressada per la mobilització popular del 12-N, i es pregunten si l'anunci de la conservació d'aquesta franja en podria ser un primer resultat. I si ho fos? Per a molta de gent, significaria el reconeixement d'una derrota per part del Govern.

Un servidor crec que estaríem, sens dubte, davant el millor de tots els governs autonòmics que hem tingut. Només els forts saben rectificar amb serenitat i coneixement. Per què no ha de ser així en el nostre cas?