Durant els dies que queden fins a l'aprovació dels pressuposts del Consell Insular de Mallorca tots els ulls estaran pendents de la posició que adopti Esquerra Unida. Molt més, pens, del que voldrien els seus dirigents. Tothom sap que un espectacle com el de l'any passat significaria el certificat de defunció del Pacte de Progrés i és ben possible que, des del Partit Popular es comencin a sentir elogis a la coherència i a la claredetat que sempre ha tingut la coalició. A tants pocs mesos de les eleccions, l'electorat del centreesquerra no perdonaria una altra exhibició de «jo en vull més». Esquerra Unida té escassa tradició parlamentària a les Balears i, per ventura, els electors s'estimarien més que no hi hagués continuïtat. Això no vol dir que EU estigui fermada de peus i mans. Pot efectuar reclamacions raonables, proporcionals als vots que va obtenir i que puguin ser assumides pel nucli del Pacte de Progrés. Estic convençut que UM, PSM i PSIB tenen tant d'interès com EU per arribar a un acord.
Si finalment no fos així, la credibilitat del Pacte de Progrés com a alternativa quedaria tocada, però la d'EU com a força capaç d'integrar una coalició de govern, estaria definitivament esvaïda. Els comunistes i els seus aliats han de recordar que a les Balears no es pot fer la mateixa oposició que a Madrid durant la darrera legistura amb majoria del PSOE. El centreesquerra mai no ha arribat al Govern balear; els mínims que des d'aquesta perspectiva ideològica s'haurien d'assolir queden encara molt enfora; la incineradora de Son Reus no equival a l'entrada d'Espanya en l'OTAN, perquè, dels tres partits en el govern del CIM, només el PSM n'havia fet bandera en contra; i els casos de corrupció no han embrutat l'experiència del Pacte de Progrés.
A hores d'ara, tothom és conscient que les escasses probabilitats que hi ha de desbancar el Partit Popular passen per una coalició i UM serà qui capitalitzi del desgast dels conservadors. Això darrer, ho assumeix fins i tot el PSM. El juny del 1999 els electors del centreesquerra hauran de decidir en quina proporció s'han de mesclar els líquids del còctel progressista. Esquerra Unida es juga ara entrar en la fórmula o quedar-ne definitivament exclòs.
