Cal anar endavant

El camí que s'ha recorregut des del 1976 ha estat llarg, amb moltes de dificultats, però també hem d'afirmar que s'han obtingut prou resultats. S'ha avançat quantitativa i qualitativament en tots els aspectes de la vida política, ciutadana en general.

A hores d'ara pens que és important assenyalar la necessitat d'estudiar la realitat i les perspectives de la nostra societat. És en definitiva aquesta una de les eines bàsiques de transformació de què disposam. Els processos democràtics ens assenyalen la necessitat d'aprofundir, d'explorar a partir del diàleg democràtic, amb intermediaris i sense, però en definitiva partint d'aquelles consideracions que vénen de tan enfora i que assenyalen que la democràcia es fonamenta en tres consideracions, la primera debatre públicament, la segona decidir col·lectivament, i la tercera acceptar i obeir aquestes decisions com a condició d'existència d'una comunitat d'homes i dones civilitzats, ens obliga en definitiva a perseverar.

Un Congrés d'un partit com el nostre en definitiva és una peça més d'aquest engranatge, d'aquest diàleg democràtic que hem de posar sempre a la pràctica. A mesura que siguem capaços d'ésser menys corporativistes, d'entendre les organitzacions polítiques com a obertes i no dogmàtiques serà quan aconseguirem ampliar substancialment les persones que participen a tots els nivells de la societat i que es responsabilitzen de diverses tasques. Hem d'aconseguir obrir les institucions polítiques, els partits a la societat que de cada vegada més, és més dinàmica i que afronta el segle XXI amb esperança i amb objectius que moltes de vegades són solidaris, però que haurien d'ésser-ho sempre. Avui a la nostra terra hi ha desitjos de millorar, valors humans individuals i col·lectius, responsabilitats per assumir. Des de la perspectiva ciutadana s'observa que la nostra llengua i cultura estan en perill, que els espais naturals i el medi ambient en general també estan en perill i que la solidaritat i l'humanisme en moltes d'ocasions no són freqüents. Però estic convençut de la nostra capacitat, de la nostra imaginació, de la nostra implicació a la nostra societat.

Les dones i homes del PSM-Nacionalistes de Mallorca han demostrat en moltes d'ocasions una gran capacitat de lluita i de resistència, sempre amb gran il·lusió i amb una capacitat d'aguantar moltes de situacions i adaptant-se a noves realitats. El nacionalisme mallorquí no ho ha tengut gens fàcil. La nostra arma fonamental ha estat fins ara la d'obrir camí, però en aquest moments cal solidificar, avançar, no recular, ni en les nostres creences, ni en la nostra incidència. Ens jugam molt a l'hora de fer que el present sigui de cada vegada millor i de preveure un futur. Només el compromís, el diàleg democràtic, la solidaritat i la defensa aferrissada d'un valors com el mallorquinisme, i la defensa del medi ambient, juntament amb l'eficàcia i una voluntat ferma i també l'actitud voluntarista i generosa pot fer que rompem amb la inèrcia, amb el politicisme fàcil i fals, amb la pèrdua de confiança de determinats sectors del nostre poble. També és una exigència l'eficàcia i l'honradesa tant en les tasques de govern com de l'oposició, tant en el si del partit com a les institucions. Serveixi aquest Congrés per millorar, per establir noves fites, per la confiança i l'entusiasme.