La present és per felicitar la Sra. Catalina Cirer, en la seva qualitat d'aficionada mallorquinista, per la sang freda i temperança demostrada en el programa de TeleNova on va tenir que sentir tota casta de desbarats per part del Sr. Guillem Soler, que diu esser seguidor del «Atlético de Baleares» i que es va dedicar, en comptes de parlar de les fites del seu estimat equip, a desbarrar de tots els nombrosos «defectes» i «pecats» dels mallorquinistes i del Mallorca. L'esmentat senyor, membre d'una minoria en principi molt respectable, va tenir la santa barra de dir que els mallorquinistes som una colla de botiflers, traïdors a les nostres arrels, representants del poder opressor, en poques paraules, un grupúscul de fatxes més o manco emparats pel poder i capaços de vendre el club al primer capitalista foraster que passa, dit sigui (pel Sr. Soler, clar) amb totes les connotacions racistes i xenòfobes d'aquest terme. En front d'aquella realitat (delirant, d'altra banda), estarien els «balearicos», membres, segons el Sr. Soler, d'una minoria treballadora i d'esquerres que lluitaria per mantenir Mallorca a resguard d'aquesta invasió botiflera i feixista.
Tal vegada el Sr. Soler ha oblidat que, afortunadament, hi ha mallorquinistes d'esquerres, de dretes, de centre, apolítics, obrers, empresaris, botifarres, camperols, pagesos i tot un seguit d'individus de diferents nivells socials i econòmics, fins a totalitzar un parell de milnars de persones, la qual cosa fa del Mallorca l'entitat esportiva i social més representativa de l'illa amb moltíssima diferència.
Per contra, el seu estimat «Atlético de Balears» té basatnt menys socis que el «Club Disney» a Ciutat, i no precisament per causa de l'opressió «feixista» del tot poderós Mallorca, sinó perquè els «balearicos», en lloc de treballar en positiu i pensar en el seu equip, van als partits amb la ràdio per cantar els gols (poquets) que li fan al Mallorca. No dubt que hi ha «balearicos» de bona fe que només duen la seva rivalitat (històrica, que hem de fer) a un terreny esportiu, emperò per desgràcia, els mallorquinistes estam més acostumats a sentir els pocs que, com el Sr. Soler, els consumeix la fel una malsana enveja.
Finalment, per refrescar la memòria històrica del Sr. Soler, li diré que vaig néixer i visc al barri més mallorquinista de ciutat, un barri d'origen obrer i pescador, humil i treballador, l'Arraval de Santa Catalina. Com molts catalineros som «barralet» de neixement i estic prou orgullós de que l'equip del meu barri sigui subcampió de la Copa d'Espanya i Campió de la Supercopa i de que dugui el nom de la nostra illa arreu d'Europa. I, com diuen els forasters que tant dejecta el Sr. Soler, «a quien le pique, que se rasque».
