Curiosa situació la provocada per l'equivocació de vot del grup socialista al voltant de la consideració de les Illes Balears com a comunitat històrica. Resulta que durant uns dies tendrem virtualment aquesta consideració, fins que el Senat torni les coses al seu lloc. No voldria repetir els arguments ja expressats per Jaume Lladó, perquè efectivament, s'és comunitat històrica en la mesura que t'avala aquesta pròpia història, en la mesura que has tingut un regne propi i unes institucions d'autogovern, en la mesura que encara tens una mostra tan fefaent de la teva singularitat com és un dret civil foral, en la mesura que tens una personalitat nacional diferent a la majoritària de l'Estat. No s'és comunitat històrica perquè als senyors del PP i del PSOE els surti d'allà. El que em sembla greu, és la desvergonya amb què els dos partits principals de les Balears poden pactar públicament que nosaltres, al contrari d'Aragó, no podem obtenir tal qualificatiu. El que em sembla greu és que el nostre president pugui fer unes declaracions exigint als socialistes que rectifiquin el seu error. És a dir, el nostre màxim representant, no se n'alegra que a Madrid reconeguin el que és un fet, no se congratula de la pujada del nostre marc competencial que això podria suposar. I el que és pitjor ningú s'estranya, no és notícia. Resulta que és normal que qui ha de mirar d'obtenir les més altes quotes de poder per aquest país, faci renúncia expressa d'aquesta missió, i s'apunti amb els que ens tallen les ales. Hem interioritzat tant el sucursalisme que no tenim ni el valor de fer unes declaracions una mica reivindicatives. Per què el PP d'Aragó podia liderar una petició semblant i els nostres no poden? No deixa de ser trist comprovar com la retallada del nostre autogovern no té cap conseqüència per al PP-PSOE, els ciutadans continuen donant el seu suport a l'eix centralista amb una impunitat difícil de comprendre, si no és que existeix un desconeixement profund de les decisions antibalears que aquests partits prenen. I aquesta és la qüestió de fons, perquè o ho explicam per desconeixement, o haurem de concloure que veritablement el que succeeix és que als ciutadans de les Balears no els interessa gaire que els problemes d'aquí es puguin resoldre des d'aquí. Segurament, els dos factors tenen un cert predicament. És evident, que la voluntat d'aprofundir en l'autogovern no és una preocupació excessivament present en el debat social del país; a les Balears mai hem confiat en la gestió pública, el poder contemporàniament ens ha reprimit, ens ha tutelat. El benestar econòmic és fruit de la iniciativa privada, de l'èxit empresarial individual, d'una realitat geogràfica avantatjosa (platges, paisatge, clima). L'autonomia no ha estat desitjada per les classes dirigents del país, el seu funcionament poca influència ha tingut en el sistema productiu, simple descentralització, en cap cas adopció de polítiques pròpies, diferenciades i diferenciadores. Es dirà que aquest és un debat nominatiu sense interès. Que allò realment important és que s'aprova una reforma de l'estatut que assumeix tal competència. Tanmateix, no és una qüestió purament teòrica, que siguis reconegut com a nacionalitat és allò que pot legitimar una substancial ampliació del marc competencial i protestatiu. És situar-se a l'altura simbòlica dels capdavanters, la resta tard o d'hora arriba si t'ho saps guanyar. Per tant, ser comunitat històrica segurament no està tan relacionat al passat com al futur. No es tracta tant d'allò que has estat, sinó d'allò que podràs ser, en la mesura que aquesta qualificació et concedeixi unes quotes molt més elevades d'autogovern. Renunciar a aquest títol és, ni més ni manco, resignar-se a ser una província bastant descentralitzada, és obtenir poder administratiu però no polític. Afirmar aquesta categoria és expressar la voluntat d'un poble a no perdre les potencialitats de recuperar la seva sobirania. No és a Madrid on s'han de pronunciar si som o no comunitat històrica; és a Balears on els seus habitants amb el seu posicionament polític han de manifestar aquesta voluntat de decidir nosaltres mateixos el nostre futur, perquè sense voluntat les Balears quedarem fora de la segona transició.