Sense cap casta de dubte, Metropolis de Fritz Lang és la
primera gran pel·lícula de ciència-ficció. Rodada el 1926, presenta
un visió del futur que és, per damunt de qualsevol altra cosa, un
terrible malson en el qual, com a consequència de la revolució
industrial, el món està dividit en dues parts. Una, la subterrània,
la dels perdedors, és la que està habitada pels obrers que fan anar
unes immenses màquines que són les que permeten als habitants de
l'altra part, el món de la superfície, tenir una vida paradisíaca.
Els habitants de qualsevol d'aquests móns no saben gairebé res dels
de l'altre, amb l'excepció de l'empresari-dictador que té la
responsabilitat de fer que les coses siguin com són. La trama de la
pel·lícula també hi fa sortir un robot diabòlic que usurpa la forma
de l'heroïna angelical, un científic boig i dolent i un
passarell-mesies, fill del dictador, per més senyes, que al cap i a
la fi, acaba per convertir-se en «el cor» que ha d'actuar
«d'intermediari entre els cervells que planifiquen i els braços que
fan». No res. Aquesta frase vindria a ser la moral de la pel·lícula
i, tenc per segur, que no ha estat precisament la seva, diguem-ne,
profunda significació el que ha convertit Metropolis en un
objecte de culte per part dels amants de la ciència-ficció, del
cine i de l'arquitectura, entre d'altres.
Fritz Lang havia estudiat arquitectura i art i això es veu molt
bé en els dissenys de la ciutat futurista que la pel·lícula mostra:
una ciutat plena de gratacels, amb reminiscències babelianes, i en
la qual els embussos de trànsit ja s'han estès fins i tot a les
avionetes que circulen pels passadissos aeris que deixen entre si
els gratacels. No queda gens enrere en aquest escenari la
parfernàlia de les màquines del món subterrani i que fan d'aquesta
pel·lícula un espectacle visual únic, fins al punt que les visions
que Lang crea Metropolis han inspirat altres pel·lícules
també mítiques, com Blade Runner, Frankestein, Batman, i
moltes d'altres obres de ciència ficció. Això, per exemple, la mà
artificial del malvat científic és objecte d'homenatge a la
pel·lícula de Kubrik Dr. Strangelove (Teléfono rojo,
volamos hacia Moscú), o la forma humanoide del robot que va
marcar tot un estil, així com els efectes que fa servir per
transmutar el físic de l'heroïna al robot.
Malgrat la superficialitat de molts aspectes del seu argument,
Metropolis vol ser un crit d'atenció cap als problemes que
es poden derivar de l'ús deshumanitzat de la tecnologia. I és des
d'aquest punt de vista que a mi m'agrada contemplar-la. D'entrada,
atribueix a la revolució industrial la divisió del món en dues
parts: els que tenen i els que no, vici que ha estat heretat per la
revolució de la informació o del coneixement, a qui també
s'atribueix aquesta tendència en dividir el món entre els que tenen
i els que no tenen. Una de les diferències està en els objectes per
tenir, ara el que es té o no és informació i coneixement i no
objectes tangibles com a la revolució industrial. L'altra
diferència, la més significativa, rau en el fet que el món de la
revolució industrial no hi ha cap pont entre els dos submóns. En el
que avui han començat a dibuixar les tecnologies de la informació
sí que existeix aquesta passarel·la: la que proporciona el mateix
coneixement.
Finalment, convé observar que les prediccions de
Metropolis per l'any 2026, època en la que se situa l'acció,
s'han vist desplaçades pel tipus de tecnologia imperant, ja que
s'ha passat de les màquines de la revolució industrial als
ordinadors i tecnologies relacionades. Però el que sembla no haver
canviat és el malson mateix i, per consegüent, per més que la
tecnologia torni a canviar "que canviarà" el que es mantindrà
inmutable és el malson. Per consegüent, els sentiments, aquest cor
que ha de mediar entre el cervell que planifica i els braços que
fan, continuaran tenint un paper essencial regulador de les
relacions entre humans i entre aquests i les màquines. Això sí, si
és possible, sense la intervenció de mesianismes de cap casta.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.