El PSIB es troba en un moment clau de la seva curta història com a partit autònom de la potentíssima organització del PSOE, que tants problemes ha patit i pateix per no aportar solucions adients a la problemàtica de les nacionalitats històriques. Els dirigents del PSIB han de treure tota la contundència que siguin capaços per aconseguir que el text final de la reforma de l'Estatut faci un exprés reconeixement de les Balears com a nacionalitat històrica. Si no ho fan, aquesta debilitat determinarà, sens dubte, el futur polític de la socialdemocràcia a les Balears. El PSIB només té dos camins, o resignar-se a ser una sucursal més o menys maquillada del carrer Ferraz, o posar-se de veritat a construir un partit semblant al PSC de Catalunya, molt preocupat per la integració de les seves bases dins la realitat del Principat i cercant una acció política clarament diferenciada de l'estil de la Meseta, marcat pels errors i, fins i tot, els disbarats.
Per tant, l'actual ambigüitat del PSIB, quan afirma que demanarà a Ferraz suport perquè les Balears siguin nacionalitat però des de la comprensió a la no ruptura dels pactes amb el PP, obre molts dubtes sobre quina serà la seva «praxi» si qualque dia arriba al Consolat de Mar. La fermesa ha d'arribar ara, just quan PSM i UM ham presentat per primera vegada una proposició conjunta en defensa de la nostra nacionalitat.
