Ha mort l'amic i col·lega Marc Verger. No sabia jo, coses de la vellura, que era oncle del nostre Pep Verger, en «Pepet» com ell li deia, però sí que sabia, com diu en Pepet nostre que ell, en Marc Verger, en Marquet nostre, «segur que és al cel», perquè, com l'Albert Casasnovas que alabava el catedràtic Bujosa i com tots els amics i col·legues "Pau, Quinto, Jaime, Andreu, Xim, Paco, Macià..." que ja han partit definitivament cap a l'amor de viure, ell també, en Marquet de l'ànima, sabia que l'essencial no era el diari o la ideologia on cadascú militava, sinó els fets personals que ens ajudaven a compartir cultura, alegria i amistat.