La convocatòria del GOB en defensa de la terra va assolir un èxit espectacular, i la nit de dijous passat va ésser, a Palma, allò que els culés en diuen una nit màgica. Segons la policia local hi assistiren unes quinze mil persones, la qual cosa ens permet assegurar que passaven amb escreix de les trenta mil. L'assistència massiva era previsible. És cert que no hi acudí la gent del Pepé, però hi eren els militants dels partits que formen el Pacte del progrés. A més a més hi havia la gent del grup convocant, el GOB, la de Greenpeace i la dels pobles. Hi havia els cristians, els universitaris i els adolescents. Hi havia la Mallorca guapa, la que únicament s'ha deixat veure a la manifestació per a l'autonomia del setanta-vuit i a la primera Diada per la llengua que organitzà l'OCB. En contraposició no hi havia mestres d'obra, ni hi eren les bases del Pepé. Conservadors i constructors mostraren el llautó. Entre fer riure les multituds congregades a la plaça d'Espanya, tal com els proposava el conseller de Medi Ambient en incitar-los a acudir a la convocatòria, o mostrar-se públicament amb la seva cara més sinistra, que és la de depredadors del territori, foren coherents i optaren per la segona opció. Així que romangueren rere les finestres al pas dels manifestants, amb els llums apagats per no delatar-se. Vulgues no vulgues, amb la seva absència, ens confirmaren allò que ja suposàvem: és a dir, que tenen més cosa a veure que els altres en la destrucció de Mallorca. Tots sabem que els gavilans de l'especulació no són camperols, ni funcionaris, ni mestres d'escola. D'altra banda, el gruix dels manifestants oscil·lava entre els vint i els quaranta anys, i per regla general les persones compreses en aquesta franja d'edat "siguin de dretes o d'esquerres", tenen una mirada més neta que els seus coetanis de la generació anterior. A l'escola ja aprengueren a estimar la terra i la llengua. Foren conceptes simples i per ventura escassos els que els inculcaren, però bastaren perquè prenguessin consciència que no s'ha de tomar un arbre per a fer una engronsadora als fills. La gent de la generació anterior a la seva prenia part, bé que sols fos de pensament, en la lluita contra la dictadura, o era gent amb una concepció grossera de la convivència. Jo ho som d'aquesta generació, però també ho són Cañellas, Gilet i companyia. Potser, abans de les primeres eleccions democràtiques, ens haurien d'haver posat a tots en quarantena per evitar que el cinisme d'alguns contaminàs l'estructura social del futur. No va ésser possible, és clar. I els conservadors arreplegaren bona part del bessó corcat. Parlem sense embuts: ésser conservador no equival a ésser bàrbar, però hem d'admetre que la gran majoria de les bestieses urbanístiques les han duites a terme empresaris que no necessitaven demanar audiència ni tocar a la porta, per entrar a segons quins despatxos de l'administració pública. A posta tothom sabia que la manifestació en defensa de la terra, era, en realitat, una protesta contra la política urbanística del Govern. Això ho sabien els estornells que volen amunt, amunt. I, en cas de viure, ho hauria sabut l'ase d'en Caritas, perquè a Mallorca no es parlava d'altra cosa. Curiosament el conseller de Medi Ambient no va assabentar-se'n, i anuncià la seva determinació d'assistir-hi. No vull pensar que tengués voluntat d'escalfar l'ambient en contra dels seus. A Miquel Ramis el traeix l'estufera (ara parla d'ell en tercera persona, Déu meu!), i és possible que la seva clarividència, altres vegades contrastada, quedàs enfosquida pel seu afany d'encapçalar qualque cosa, encara que sigui una manifestació en contra seva. En qualsevol cas, s'ho pensà més bé i a les vuit de la tarda devia esclovellar ametlles perquè ningú no el va veure pel món. Jaume Font tampoc no hi acudí a la plaça d'Espanya. Ni Jaume Matas, que mostrava, a tothom que la volgués veure, una agenda d'allò més atapeïda de compromisos. En realitat, la consciència individual va fer de sedàs, i acudiren a la manifestació els que hi havien d'ésser, que sempre són un grapat més dels que veu la policia local. A la plaça d'Espanya s'hi concentrà quasi tot el centreesquerra. Faltava Nájera, una mareperla. I el poble sobirà va dir que ja n'hi ha prou de ciment. Era allò que esperàvem que diria. Allò que no esperàvem, és que el Govern fes seva la missa i es donàs per combregat. I així ho ha fet. El mateix dijous, al migdia, vaig tenir l'oportunitat de sentir per ràdio com Ramis i Matas aclarien que no hi havia cap reivindicació, de les plantejades pels manifestants, que no hagués estat assumida, amb anterioritat, pel Govern. Aleshores vaig sentir vergonya aliena, que a mesura que han passat els dies ha estat substituïda per una indissimulable confusió. Quasi res!, em trontollen els tabús màgics de la infantesa. Si Matas i Ramis menteixen, com menteixen, no tenc constància que hagin perdut cap dent.