Diuen que dos no es barallen si un no vol. El mateix es pot afirmar també a la inversa, perquè dos no dialoguen si un dels dos no vol o no parla el mateix llenguatge. El drama del Govern de Jaume Matas, després de la manifestació de dijous sembla clar. La seva imatge s'ha deteriorat i el seu missatge perd capacitat de penetració social, almenys entre la població mallorquina. El president ho sap, però no encerta en l'estratègia que no és altra que la naturalitat, la humilitat i acceptar que el seu partit té un plantejament territorial rebutjat per una part notable de la societat. Assumir això, conscientment i amb transparència, hauria de tenir només una conseqüència, estar disposat a llevar-se el maquillatge i la màscara darrere els quals s'amaguen massa defectes. Paradoxalment, com passa en els moments de sensació de debilitat o de debilitat no acceptada, la reacció sol ser culpabilitzar l'adversari o criminalitzar aquells que posen en qüestió allò que un té per absolut, precís i clar. Si hom pren aquest camí difícilment hi pot haver diàleg social, ni cap intenció d'esmenar errades, tot i que hi hagi consciència que la situació és complexa. La manifestació no deslegitima l'autoritat, ni les persones, però qüestiona la credibilitat d'un determinat discurs, cada cop més obsolet a les Balears.