Un Boeing 707, enviat pel govern xilè, espera iniciar un vol de fugida, sense escales ni retorn possible, amb un terrorista d'Estat a bord, acusat a Europa de greus violacions als Drets Humans del seu govern militar entre l'11 de setembre de 1973 al 10 de març de 1978. Les deliberacions dels cinc magistrats de la Cambra dels Lords poden retornar la dignitat i la justícia als familiars dels milers de desapareguts, assassinats durant la dictadura, i exigir responsabilitats d'aquests crims evitant la impunitat. Un dels pocs triomfs a la impunitat són els Tribunals Penals Internacionals ad hoc, pels genocidis a Ruanda i l'ex-Iugoslàvia, aplicant la Convenció sobre el Genocidi de 1948, però hi ha greus violacions als Drets Humans que es mantenen impunes com ara: els crims de les dictadures a l'Agentina; a Guatemala després dels 35 cruels anys de conflicte armat; detenció d'opositors polítics sense càrrecs ni judici a l'Uruguai, Lesotho, Nigèria; al conflicte àrab-israelià; execucions d'opositors a Vietnam, Mali, Cuba, Síria; desaparicions forçoses a la R. Democràtica del Congo, Tanzània; genocidi a Indonèsia de població de Timor Oriental, de saharaians al Marroc, de kurds a Turquia, de «meninos da rua» i les tribus amazòniques al Brasil, de budistes al Tibet, d'aborígens a Austràlia, dels Bubi, a Guinea Equatorial; execucions extrajudicials al Perú, Colòmbia, Etiòpia, Iraq, Filipines, Kuwait, Sud-àfrica, Corea o Rússia; tracte cruel, inhumà i degradat als presos al Japó, Paraguai, Gran Bretanya, Georgia, Pakistan, Mèxic; morts civils derivats de tortura a Tunísia, Somàlia, Iemen, Uzbekistan, Sierra Leone, Libèria; mutilacions genitals a Egipte; assassinats de civils desarmats a Algèria; impunitat a la democràcia d'Haití; genocidi als albanesos de Kosovo; repatriacions forçoses a Somàlia, Iemen; violacions dels drets infantils a Rússia, Romania, Polònia; arrests polítics a Myanmar o Etiòpia; comercialització d'armes per al terror de França, Itàlia, Alemanya, EUA; pena de mort sistemàtica a l'Índia, Ucraïna, Xina, Líbia, Aràbia Saudita o EUA, on s'aplica especialment a menors, minusvàlids, hispans i negres.
Pel que fa a Xile, coincidint amb el 25è aniversari del cop d'estat, Amnistia Internacional va sol·licitar al govern xilè la necessitat de responsabilitzar-se pels familiars de les milers de víctimes, dels crímens comesos per la dictadura de Pinochet. L'autoestima (Llei d'amnistia de 1978-Decret llei 2.191) ha provocat el tancament de tots els casos judicials, evitant el coneixement de la veritat, acallant la justícia, protegint els culpables, sembrant la impunitat per dividir la societat xilena. De res no han servit les peticions reiterades de la Comissió Interamericana de Drets Humans de l'organització d'Estats Americans, per tal que rectifiqui la Llei d'amnistia i poder, així continuar les investigacions i sancionar els culpables. La darrera resolució també ha estat paper banyat: «la llei d'amnistia és definitivament incompatible amb les normes de la Convenció Interamericana sobre Drets Humans», el govern xilè ha de complir el seu compromís amb la Declaració i el Programa d'Acció de Viena, adoptada per la Conferència Mundial de Drets Humans (1993), que insta els governs a «anul·lar la legislació que aforeixi la impunitat».
El 1990 es crearen dos organismes que recopilarien informació sobre els milers de desaparicions forçoses, execucions extrajudicials i morts derivades de tortura. El 96 acabà les investigacions la «Corporación Nacional de Reparación y Reconciliación» successora el 92 de la «Comisión Nacional de la Verdad y Reconciliación» creada pel govern del Sr. Aylmin i publicà un informe on documentava oficialment 3.197 casos de víctimes de violacions dels Drets Humans. A Xile, ara, els criminals saben que estan segurs i que l'extradició a Europa és el perill de la llum i la veritat. El vol Londres-Santiago de Xile del Boeing 707 pot dur Pinochet a 1.010 km/h cap a la impunitat, per sempre més.
