Ens trobam davant d'un fenomen singular a les nostres illes, i
rar en el món que coneixem, que ens porta a un caramull de
reflexions, la primera de les quals seria el perquè del títol
d'aquest article: el teatre, pel taller inquer no és una teràpia
tot i que és terapèutic per a tots els seus participants,
incloent-hi el públic assistent.
I és terapèutic a nivell individual perquè mostra com el
desenvolupament dels recursos personals de cada un dels seus
components permet modificar les relacions preexistents. I a
l'inrevés, com el grup solidament constituït modifica cada un dels
seus components.
I és terapèutic per la possibilitat que ofereix de sortir del
nostre personatge i distanciar-nos dels nostres problemes en
incorporar altres personatges i situacions.
I és terapèutic perquè l'escenari trenca les diferències i
distàncies socials, oferir-nos ni que sigui per un període curt de
temps, una saludable sensació de llibertat.
I és terapèutic perquè rehabiliten el nom de l'assistència
trencant els rols fèrriament instituïts de curants i malalts, de la
contínua actuació dels primers sobre l'obligada passivitat dels
segons. I aquesta crítica passa per la consulta mèdica, però també
pels dispositius rehabilitadors basats en la pedagogia dels que
en saben sobre els que han de ser educats per
reintegrar-se a la societat.
I és terapèutic pel que suposa una transformació cultural, per
la conversió en una empresa social productora de béns, en aquest
cas, de cultura.
I és terapèutic pel que suposa d'innovador i de desafiament el
fet que un grup de persones, sense distinció de malalts i sans, un
grup que estaria dins els paràmetres de la no-normalitat
ofereixen una activitat de cultura, dins els circuits normalitzats,
on paraula, gest i imatge creen un nou llenguatge sobre la salut i
la malaltia. I és terapèutic perquè s'utilitza el teatre per
revelar el procés històric o millor l'ocultació històrica que pesa
sobre la malaltia mental. El col·loqui final és un gran
interrogatori al públic perquè sigui aquest qui cerqui les
solucions a la problemàtica exposada.
Volem finalitzar amb l'escrit del programa de la representació
de l'espectacle Lorca que dia 5 de desembre s'escenificarà a
Fuentevaqueros, poble on fa 100 anys va néixer el poeta.
Des de l'Associació Es Garrover ens plantejam no sols com viure
junts, sinó, i sobretot, com viure bé plegats. I un dels
instruments per fer-ho ha estat el Taller de Teatre que ha
significat per a molts de nosaltres sortir de l'aïllament i la
soledat.
Sempre se'ns havia demanat l'adaptació al món que ens redejava,
oblidant-se que tota l'adaptació ha d'esser reorganitzativa.
En un temps i situació concreta la nostra trajectòria vital va
quedar interrompuda per l'emergència de la psicosi. Durant anys
se'ns recordava aquest infortuni, sense pensar que el que s'ha
perdut sovint no és el més important, i que no ens hem de centrar a
recuperar habilitats i situacions passades.
Ara descobrim capacitats que mai no havíem sospitat, i, entre
d'altres, una ens apassiona: fer teatre!
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.