Demà és el dia de la gran enquesta. Els resultats de les enquestes, com diu Munar, depenen sempre de qui les paga. D'acord. Però a pesar d'aquest pecat original tenen una clara virtut. Ajuden a fer imatge, com sap el president Matas, que n'encarrega tota quanta pot. Perquè una enquesta surti tal i com vol el pagador, el fonamental és fer la pregunta adequada. Per exemple, els tècnics sociomètrics de Matas deuen demanar: «Vostè creu que el gran president de Balears, que és el millor que hem tengut i que podríem somiar tenir mai, ho fa: a) excel·lent, b) molt bé, c) bé?». El que passa és que és difícil trobar una parell de centenars de persones que vulguin contestar això, i d'aquí que les enquestes siguin tan cares. L'oposició, pobreta, que no té els duros que dóna governar la comunitat, no pot encarregar-ne, i enlloc de fer sociologia electoral s'ha hagut d'aconhortar fent sociologia oloral. Això és: ensumar el que creu que vol la gent. Vist els resultats d'ençà 1983, no han afinat gaire el nas. Però a la fi demà l'oposició té la seva gran enquesta, que li serveix el GOB en forma de manifestació. Veurem quin profit n'hi treu, si és que n'hi pot treure.

Es pot dir, a l'estil Cañellas, que en aquestes manifestacions no n'hi ha cap del PP, i és així a pesar dels dois que aquest dies s'han sentit a dir a alguns consellers. Bé, i què? Si Matas fa enquestes que l'afalaguin, lògic és que l'oposició no faci manifestacions-enquestes entre els del PP. Pobres sí, però no beneits. Les enquestes són qüestió d'imatge perquè el que compta no és el fons de l'enquesta sinó utilitzar-la en benefici propi. Ara, la diferència entre les enquestes de Matas i la de demà de l'oposició és que mentre les del President sempre li surten bé, com no podria ser d'altra manera, la de demà té un cert component de risc per a l'oposició. La part bona és que si els surt com volen, tendrà molt més valor que no les enquestes presidencials.

Aclarit, idò, que estam davant una enques i per què serveixen les enquestes, cal ara saber quatre importants qüestions sobre la de demà. A) Essència. B) Resultat, C) Guanyador-perdedor. D) Pregunta. L'essència és clara: un èxit de participació donarà mala imatge al Govern, i perjudicarà el PP en vistes a la carrera electoral: i si, pel contrari, no és un indiscutible èxit els perjudicats seran els de l'oposició. Què seria un èxit i què un fracàs? Ho contestava Bartomeu Picornell en el seu article de dilluns passat: omplir la plaça Major és la diferència entre l'èxit el fracàs. És així de simple i de cruel, per molt que després, segons com vagin les coses, els perdedors faran lectures minimitzadores del fracàs. Per aquí precisament hi ha la clau per contestar la tercera qüestió, i és molt bo de fer; aquell que l'endemà digui que el que importa de veres són les eleccions i no les manifestacions, ha perdut. I, finalment, arribam a l'apartat D. Per fer una enquesta és imprescindible demanar qualque cosa. Què es demana, demà?. Bingo, ho han endevinat: «Està vostè fart del Govern del PP, o no?». O no?