Passat un temps prudencial, la cosa sembla ja prou clara: als
membres del pacte del suposat progrés, no els interessa ni molt ni
poc el futur urbanístic de Mallorca ni, per descomptat, el de les
altres illes; ni els importa tampoc gens ni mica els esforços que
es fan des del Govern per plantejar un debat seriós "que impliqui
fins i tot una nova «pedagogia del creixement», més respectuosa amb
el medi natural" en el si de tota la societat illenca, sense
exclusions, per tal d'aconseguir un cert consens, uns «mínims»
comuns sobre els quals negociar el futur d'una societat oberta,
sense guetos per a ningú ni distincions entre ciutadans bons i
dolents pel fet de tenir opinions diferents o sensibilitats
distintes sobre la conservació del nostre entorn natural.
Dins el dibuix "amb blanc i negre, sense lloc per als matisos i
amb un traç gruixat" que ha fet de la societat illenca el pacte del
suposat progrés, de res serveix que la moratòria del Govern sigui,
objectivament, molt més important "quantitativament i
qualitativament" pel que fa a la superfície i al nombre de places
residencials temporalment suspeses, que la que ha aprovat el
Consell, amb el vot vergonyós d'Esquerra Unida com a exemple clar
que si hi ha qualcú que deixa trinxes de dignitat per conservar la
cadira, aquest no és el president Matas, sinó els qui han tastat la
calentor de les estores del poder a les confortables sales de Palau
Reial, número 1.
No serveix de res, doncs, qualsevol explicació raonada de la
realitat, ni agafar el llapis amb la mà i explicar, amb paciència
infinita, les dades certes que hi ha rere cada una de les
moratòries, separant els embulls conceptuals "especialitat dels
demagogs que progressen plegats al CIM" de les quarterades reals
que queden temporalment fora de qualsevol ús urbanístic amb
l'entrada en vigor de les dues moratòries: una d'elles "gairebé
testimonial" la del Consell Insular de Mallorca i l'altra, la del
Govern, de molt més abast i vinculada a unes previsions realistes
que contempla les futures DOT i "sobretot" allunyada de la
frivolitat jurídica amb què el matrimoni d'interessos que governa
el Consell ha duit endavant una actuació, en aquest tema,
increïblement irresponsable.
Per això, perquè és per demés qualsevol intent de recionalitzat
el debat urbanístic amb els ocupants de l'antiga diputació de
Mallorca, pens que és millor reservar les forces per explicar al
poble de les Balears, més endavant i en calma, la filosofia que
inspira l'actitud del Govern en matèria d'ordenació territorial,
sense perdre ja més el temps en pretendre inocular la més petita
dosi de seny dins els dogmàtics cervells dels qui ara, com a enèsim
exemple de la seva irresponsabilitat, es posen al capdavant de la
manifestació que organitzen els professionals de l'ecologisme a
Mallorca, els mateixos que, a l'hora de denunciar polítiques
suposadament agressives per al medi natural, es guien per la màxima
de George Orwell, paradigma del cinisme en majúscules: tots són
iguals, però uns sóns més iguals que els altres.
Ells sabran què es fan. Ho vaig dir una vegada i ho torn a
repetir: el Partit Popular de Balears només creu en una acció de
govern, la que encapçala el president Matas i el seu govern, pel
que fa al futur ordenament territorial de la nostra comunitat.
Anem, doncs, per feina: facem unes Directrius d'Ordenació
Territorial serioses i realistes, que conjuguin creixement raonable
i respecte al medi natural, i que llavors els ciutadans i
ciutadanes d'aquesta terra jutgin les nostres propostes. Si els
altres volen canviar el Parlament pel carrer i la discussió
reflexiva per les pancartes, que ho facin. Qualcú ha de fer feina
per aquesta comunitat de bon de veres i és evident que això, avui
per avui, només ho podem fer nosaltres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.