Passat un temps prudencial, la cosa sembla ja prou clara: als membres del pacte del suposat progrés, no els interessa ni molt ni poc el futur urbanístic de Mallorca ni, per descomptat, el de les altres illes; ni els importa tampoc gens ni mica els esforços que es fan des del Govern per plantejar un debat seriós "que impliqui fins i tot una nova «pedagogia del creixement», més respectuosa amb el medi natural" en el si de tota la societat illenca, sense exclusions, per tal d'aconseguir un cert consens, uns «mínims» comuns sobre els quals negociar el futur d'una societat oberta, sense guetos per a ningú ni distincions entre ciutadans bons i dolents pel fet de tenir opinions diferents o sensibilitats distintes sobre la conservació del nostre entorn natural.
Dins el dibuix "amb blanc i negre, sense lloc per als matisos i amb un traç gruixat" que ha fet de la societat illenca el pacte del suposat progrés, de res serveix que la moratòria del Govern sigui, objectivament, molt més important "quantitativament i qualitativament" pel que fa a la superfície i al nombre de places residencials temporalment suspeses, que la que ha aprovat el Consell, amb el vot vergonyós d'Esquerra Unida com a exemple clar que si hi ha qualcú que deixa trinxes de dignitat per conservar la cadira, aquest no és el president Matas, sinó els qui han tastat la calentor de les estores del poder a les confortables sales de Palau Reial, número 1.
No serveix de res, doncs, qualsevol explicació raonada de la realitat, ni agafar el llapis amb la mà i explicar, amb paciència infinita, les dades certes que hi ha rere cada una de les moratòries, separant els embulls conceptuals "especialitat dels demagogs que progressen plegats al CIM" de les quarterades reals que queden temporalment fora de qualsevol ús urbanístic amb l'entrada en vigor de les dues moratòries: una d'elles "gairebé testimonial" la del Consell Insular de Mallorca i l'altra, la del Govern, de molt més abast i vinculada a unes previsions realistes que contempla les futures DOT i "sobretot" allunyada de la frivolitat jurídica amb què el matrimoni d'interessos que governa el Consell ha duit endavant una actuació, en aquest tema, increïblement irresponsable.
Per això, perquè és per demés qualsevol intent de recionalitzat el debat urbanístic amb els ocupants de l'antiga diputació de Mallorca, pens que és millor reservar les forces per explicar al poble de les Balears, més endavant i en calma, la filosofia que inspira l'actitud del Govern en matèria d'ordenació territorial, sense perdre ja més el temps en pretendre inocular la més petita dosi de seny dins els dogmàtics cervells dels qui ara, com a enèsim exemple de la seva irresponsabilitat, es posen al capdavant de la manifestació que organitzen els professionals de l'ecologisme a Mallorca, els mateixos que, a l'hora de denunciar polítiques suposadament agressives per al medi natural, es guien per la màxima de George Orwell, paradigma del cinisme en majúscules: tots són iguals, però uns sóns més iguals que els altres.
Ells sabran què es fan. Ho vaig dir una vegada i ho torn a repetir: el Partit Popular de Balears només creu en una acció de govern, la que encapçala el president Matas i el seu govern, pel que fa al futur ordenament territorial de la nostra comunitat. Anem, doncs, per feina: facem unes Directrius d'Ordenació Territorial serioses i realistes, que conjuguin creixement raonable i respecte al medi natural, i que llavors els ciutadans i ciutadanes d'aquesta terra jutgin les nostres propostes. Si els altres volen canviar el Parlament pel carrer i la discussió reflexiva per les pancartes, que ho facin. Qualcú ha de fer feina per aquesta comunitat de bon de veres i és evident que això, avui per avui, només ho podem fer nosaltres.
