La fira del disc de col·leccionista, de Barcelona, que enguany celebra la catorzena edició, inclou, com cada any, una subhasta ja tradicional d'objectes, instruments musicals, camises i tot el que pogueu imaginar en relació als músics moderns més famosos. La paternitat de l'invent s'ha d'atribuir a Jordi Tardà, un conegut expert en certes qüestions musicals. En una entrevista promocional d'aquesta fira ha anunciat la bona nova: enguany se subhastaran alguns cabells d'Elvis Presley, així, tal qual.
És ben sabut que al col·leccionsime, a la mitomania i al fetitxisme és molt mal de fer posar-los límits. Comencen amb unes primeres passes més o manco raonables, però són propensos a excedir-se en el seu afany de recerca de rareses relacionades amb el tema de cadascú. En aquest món s'ha subhastat de tot, llevat del sentit comú, que com «el cariño verdadero», ni es compra ni es ven. El senyor Tardà s'ha mostrat molt orgullós que sigui Barcelona el primer lloc del món en el qual se subhasta una relíquia orgànica del cantant nord-americà. L'operació ha estat autoritzada pel Museu Elvis Presley, que sembla que és la institució que vetla pel bon nom, per la difusió de les cançons del rei del rock i pels interessos dels hereus.
El preu de sortida s'ha fixat en 160.000 pessetes, i ja s'ha cobert. I no parlam d'un manat de cabells de Presley, sinó d'«alguns» cabells. En un món en el qual els futbolistes cobren el que cobren, el preu de sortida en subhasta d'una estatueta de Giacometti, d'un pam i mig d'alçada, és de 1.500 milions de pessetes, no ens hem d'espantar de res. I no ens ajudarà a entendre-ho tot millor la «machadiana» sentència de «Sólo confunde el necio/valor y precio».
N'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha neixen estrellats, però sovint no se sap en quina de les dues bandes hem caigut fins que ja no es pot posar remei a molts de mals. Per exemple, vostè mateix/a, té un fillet o una filleta? Té idea de si ho paga conservar els seus cabells quan el du al perruquer? Per ventura aquest dodotis no gens aromàtic que avui ha llançat al fems podria arribar a valer una petita fortuna. S'imagina què arribaria a pagar algun col·leccionista escatològic per un dodotis en el qual John Lenon hagués deixat l'empremta d'una infantil i tendra deposició? No hauríem de tirar res.
Si avui hi ha prestigiosos col·leccionistes d'art, opulents col·leccionistes d'automòbils, sinistres col·leccionistes d'efectes militars, pacients col·leccionistes de pipes i mitòmans i fetitxistes especialitzats en el culte als ídols de tota casta, sabem quin valor poden tenir demà tantes i tantes coses que ara esperen torn per ser incinerades a Son Reus? Tot passa per orientar aquest fillet o aquesta filleta pels camins que el condueixin a la celebritat més estripada. Tant és que en faci un ronaldo, una mariacallas, un mozart, un beatle o un carlosgardel. El cas és fer-ne alguna cosa que tengui efectes secundaris, com són ara l'estímul del papanatisme, l'excitació de la bogeria o el paroxisme de la vanitat. Tampoc no deu ser tan mal de fer.
