La fira del disc de col·leccionista, de Barcelona, que enguany
celebra la catorzena edició, inclou, com cada any, una subhasta ja
tradicional d'objectes, instruments musicals, camises i tot el que
pogueu imaginar en relació als músics moderns més famosos. La
paternitat de l'invent s'ha d'atribuir a Jordi Tardà, un conegut
expert en certes qüestions musicals. En una entrevista promocional
d'aquesta fira ha anunciat la bona nova: enguany se subhastaran
alguns cabells d'Elvis Presley, així, tal qual.
És ben sabut que al col·leccionsime, a la mitomania i al
fetitxisme és molt mal de fer posar-los límits. Comencen amb unes
primeres passes més o manco raonables, però són propensos a
excedir-se en el seu afany de recerca de rareses relacionades amb
el tema de cadascú. En aquest món s'ha subhastat de tot, llevat del
sentit comú, que com «el cariño verdadero», ni es compra ni es ven.
El senyor Tardà s'ha mostrat molt orgullós que sigui Barcelona el
primer lloc del món en el qual se subhasta una relíquia orgànica
del cantant nord-americà. L'operació ha estat autoritzada pel Museu
Elvis Presley, que sembla que és la institució que vetla pel bon
nom, per la difusió de les cançons del rei del rock i pels
interessos dels hereus.
El preu de sortida s'ha fixat en 160.000 pessetes, i ja s'ha
cobert. I no parlam d'un manat de cabells de Presley, sinó
d'«alguns» cabells. En un món en el qual els futbolistes cobren el
que cobren, el preu de sortida en subhasta d'una estatueta de
Giacometti, d'un pam i mig d'alçada, és de 1.500 milions de
pessetes, no ens hem d'espantar de res. I no ens ajudarà a
entendre-ho tot millor la «machadiana» sentència de «Sólo confunde
el necio/valor y precio».
N'hi ha que neixen amb estrella i n'hi ha neixen estrellats,
però sovint no se sap en quina de les dues bandes hem caigut fins
que ja no es pot posar remei a molts de mals. Per exemple, vostè
mateix/a, té un fillet o una filleta? Té idea de si ho paga
conservar els seus cabells quan el du al perruquer? Per ventura
aquest dodotis no gens aromàtic que avui ha llançat al fems podria
arribar a valer una petita fortuna. S'imagina què arribaria a pagar
algun col·leccionista escatològic per un dodotis en el qual John
Lenon hagués deixat l'empremta d'una infantil i tendra deposició?
No hauríem de tirar res.
Si avui hi ha prestigiosos col·leccionistes d'art, opulents
col·leccionistes d'automòbils, sinistres col·leccionistes d'efectes
militars, pacients col·leccionistes de pipes i mitòmans i
fetitxistes especialitzats en el culte als ídols de tota casta,
sabem quin valor poden tenir demà tantes i tantes coses que ara
esperen torn per ser incinerades a Son Reus? Tot passa per orientar
aquest fillet o aquesta filleta pels camins que el condueixin a la
celebritat més estripada. Tant és que en faci un ronaldo, una
mariacallas, un mozart, un beatle o un carlosgardel. El cas és
fer-ne alguna cosa que tengui efectes secundaris, com són ara
l'estímul del papanatisme, l'excitació de la bogeria o el paroxisme
de la vanitat. Tampoc no deu ser tan mal de fer.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.