No és la meva intenció entrar en polèmica amb un senyor de Santa Maria del Camí, Joan Amengual Fiol, que publicà, el 26-X-98, una carta contra el meu germà Joan, on li entimava que «dia rere dia no pretén altra cosa que confondre, embullar i embrutar amb opinions tendencioses, cíniques i confuses que quasi sempre fan pudor d'ultraconservadorisme i espanyolisme camufalt, però que amb aquests comentaris ja fa pudor de feixisme...» i, a més a més, que «...constitueixen un menyspreu als Drets Humans i un insult a la seva dignitat...», «...una falta de consideració i de respecte absolut cap als que patiren la brutalitat del règim torturador i assassí de l'infame general a la seva pròpia carn o a la dels seus amics i familiars», etc. i, finalment, que «li estaria agraït "a vostè, Senyor director" si aconseguia que el Sr. Joan Pla se n'anàs amb el seu cinisme cap a un altre redol, com més enfora millor. I com jo, uns quants més». Fins aquí el resum de la carta que, si es veiés la més mínima mostra de feixisme o d'intencions tendencioses als articles i angelots diaris del meu germà, jo no escriuria aquesta carta, ni posaria la mà al foc per ell, però, tot i que no és el meu costum entrar en polèmiques, aquí només voldria rebatre una difamació que em sembla injusta.

Per tot això que he dit i, en memòria de la nostra mare, mestra d'escola republicana, socialista, depurada per Franco i espanyola, sense cap ressentiment de ser-ho, i del nostre pare, que morí exiliat a Xile, per les mateixes raons polítiques, voldria que el senyor Amengual rectificàs els seus insults i que, també, abans d'integrar-se en el grup de detractors sistemàtics del meu germà, que no són més de quatre o cinc persones a tot l'àmbit de parla catalana, reconegués que, si és ben cert que «tothom ha de poder opinar», també és ben cert que caldria més debatre les opinions amb arguments verídics que combatre amb falsedats o frases fetes i que, posats a ser decents i homes condrets, recordar que l'única relació que hi ha hagut entre el meu germà i el senyor Amengual és aquesta: el senyor Amengual Fiol és aquell objector de consciència, entrevistat pel meu germà fa vint anys a les pàgines del vell Baleares i que, per cert, li va ocasionar un judici militar en el qual el fiscal demanava sis anys de presó, per al meu germà, que es varen reduir a 15 dies, i tot perquè el senyor Amengual, que aleshores era un jove objector que havia estat empresonat a Illetes, no va tenir coratge de declarar davant el jutge militar que ell, i només ell, era el que havia fet les declaracions antimilitaristes i, sens dubte, antifranquistes que el meu germà va reproduir al reportatge que va firmar i que, com he dit, li varen costar, al germà periodista, sis mesos de processament i 15 dies d'empresonament domiciliari. L'objector va desaparèixer del mapa i fins ara... Tot això, que és la crua i pura veritat del cas, podria justificar la meva opinió sobre el senyor Amengual i, és clar, em podria induir a pensar que l'únic camuflat, covard, embullador, embrutador, cínic, feixista, irrespectuós, amb el patiment dels altres, mentider i miserable, per allò que demana que treguin el meu germà del diari i el facin el més enfora possible, és ell, però no ho faré pequè ja he dit que no vull entrar en polèmica, ni respondre amb insults allò que es pot aclararir amb arguments i proves. Per acabar, permeteu-me afegir que, així com el senyor Amengual diu que «com jo, uns quants més», per ventura som no «uns quants més», sinó uns quants milers més els que, cada dia, llegim "i reflexionam sobre les ironies precisament antifeixistes del meu germà" les pàgines d'opinió d'aquest esplèndidad diari i no, pèr això, envestim amb mentides i difamacions contra els que no pensen com nosaltres.

Moltes gràcies i esper que el senyor Amengual i uns quants més ajudin a fer una nació més habitable.