La Marxa pel tren ha quasi coincidit amb la demolició d'un dels edificis de l'estació d'Artà. Aquest fet, al marge de ser lícit (l'edifici havia estat privatitzat anys enrere), planteja una discussió gens intranscendent.
Precisament, en la seva al·locució prèvia a la marxa, el batle incidia en el deteriorament d'aquelles instal·lacions quan denunciava la política d'actuacions sobre el territori planificades des del Govern Balear. Però, aquest posicionament «oportú» no podrà dissimular que des de l'Ajuntament, regit pels independents, ningú no va donar la protecció adequada a aquells edificis, i ningú no mostrà interès per recuperar-los i integrar la zona com corresponia al seu alt valor urbanístic. Fets consumats, és ben simptomàtic el silenci previ a l'enderrocament.
Aquest contrast de fets i intencions decep les expectatives, quan no hem oblidat encara el moll de sa Colònia i es Canons. En aquestes alçades i quan es detecten comportaments prepotents, pot semblar «rudimentari» suggerir als polítics una major definició en la seva voluntat real; tanmateix els fets ho diuen. Però, en canvi, sí que reclamam de polítics i tècnics que, en el tractament urbanístic dels espais, en la funció i en l'arquitectura, siguin més respectuosos amb l'entorn.
A Artà, la distracció dels gestors públics assoleix fites alarmants, quan a la incontinència burocratitzadora que acumula patrimoni immobiliari, per no parlar de parc mòbil, s'hi superposen les imatges d'alguns immobles que romanen esperpèntics, el teatre vell n'és un exemple, mentre se'n projecten de nous en espais d'alt valor ambiental, com na Batlessa. No s'entén, tampoc, la manca de rigor del departament d'urbanisme en els barris de «na Caragol» i «sos Monjos», o el fet de posar en perill el perfil paisatgístic de Sant Salvador amb no sabem quina mena de contractació d'obres, per parlar, només, del nucli urbà.
Malauradament, ja estam assistint a una nova errada a na Batlessa "i quantes no se'n poden fer amb nou-cents milions, si fa no fa!" fruit d'una decisió política excloent, i superficial, tècnicament tan viable com qualsevol altre, o menys "i no ens enganyem amb altres servituts", que ha prevalgut per sobre de l'èstratègia d'urbanista, doncs entraria en la filosofia d'aquest, més enllà d'un tècnic, valorar les actuacions en la seva globalitat, cercant de racionalitzar els espais de què disposa. En un poble on és més senzill fer-ho bé que no malament, aquell criteri ha quedat sotmès a interessos particulars.
Ens tornaran el tren per la raó i no per la nostàlgia, i nostàlgia de la raó i la natura en puc sentir, hores d'ara quan Artà perd a na Batlessa un bell espai, per convertir-lo en les quatre parets d'un teatre. Tot just, quan, amb similars arguments reivindicàvem un tren en contra de l'autopista.
Seria positiu que les polítiques educacionals promogudes pels prohoms locals s'allunyessin del paternalisme i l'autocomplaença, per passar a aportar criteris de valoració i discussió de les actuacions que ens afecten a tots.
