La detenció de Pinochet ha provocat indignació en més d'un, i especialment entre aquells que veuen un greuge comparatiu entre el tracte que reberen alguns integrants del règim de Franco, i el que ara Espanya pot reservar per al dictador xilè. Però aquestes comparacions tendeixen a limitar estèrilment les possibilitats a allò que és el model de «transició hispana», aplicat ja a mitja dotzena de països hispànics. El cas de Pinochet apunta que potser el moment d'acceptar la possibilitat de renunciar a l'exemplaritat del cas espanyol, i estudiar altres models, com el procés de transició sud-africà.

La setmana vinent el procés sud-africà entra en una fase molt important, quan la «Comissió de la Reconciliació i la Veritat», després de tres anys de feina, presenta el seu informe sobre el règim anterior. La «Comissió» ha escoltat el testimoni de més de 20.500 víctimes del règim de l'Apartheid de tots el bàndols, i dels milions de pàgines d'evidència que ha reunit, presenta un resum de 3.500 pàgines.

Aquelles figures importants, com l'expresident Botha, que han preferit no participar en aquest novedós model de transició democràtica, podran ser jutjats pels seus crims. La Comissió sud-africana haurà de decidir el que era «lluita justificada», les accions que seran indultades, i les persones que seran processades.

La defensa de Pinochet és que va salvar Xile del comunisme. Curiosament, alguns defensors de l'Apartheid també es justifiquen per aquí. Però en tot cas no són ells qui ho han de poder decidir en un món on la globalització també arriba al dret internacional.