Gairebé tota la meva vida he conegut el Mallorca com un equip de Segona divisió. Ara, mateix no sabria dir quantes vegades ha estat a Primera, però el que està passant ara amb l'equip "tots ho sabem" és excepcional. Dic tots ho sabem perquè els mateixos mallorquinistes transmeten aquesta impressió. Ningú no sabria dir quant de temps pot durar això.
Doncs bé, la impressió de ser de Segona divisió la tenim en moltes coses. Molts de mallorquins consideren que la seva llengua és de Segona, desnodrida i poc competitiva enfront de l'espanyol. Ja sabem que actituds com aquesta vénen de prejudicis i errors tovats per mor de l'absència tricentenària d'institucions educatives i polítiques que prenguessin com a referent els interessos de la població de les Illes Balears. Per això aquest llarg període d'incubació treu a la llum, ara que hem posat les bases per arribar a disposar d'institucions pròpies, un virus que afecta directament la pròpia dignitat i ens fa aparèixer a la llengua les tasques de la diglòssia. Això, malgrat tot, és corregible. El que no ho és i és, a més, deplorable són les actituds d'hostilitat que cap al nostre fràgil redreçament lingüístic mostren els monolingües hispanoparlants que resideixen a les Illes Balears. Criden tant i tenen tant al seu favor l'aparell legislatiu i judicial que en algun moment de desànim em fa la impressió que l'hostilitat és general i creixent.
Per sort, el pensament polític mallorquí fet des de postulats regeneracionistes sempre ha estat integrador perquè aquesta és l'única estratègia que li possibilita créixer. Per tal que aquesta estratègia de creixement doni els seus fruits es fa necessari actualment que persones distants es vagin convertint en persones properes. En la meva opinió, la passa "que segurament no és fàcil de fer" és una passa coherent si es té sensibilitat suficient per adonar-se que aquí hi ha un substrat indígena que pateix agressions aculturals.
Què passa quan animam un monolingüe a fer una passa i acaba per fer-la? Tot tremola entre els incapacitats i criden encara més perquè algú per gust i sense cap obligació "sobretot sense cap obligació tal com estan les coses" ha provat d'entrar en contacte amb la superfície de la identitat cultural dels mallorquins. Segurament en aquest procés es fa necessari que els catalanoparlants "els plurilingües de tota aquesta història" adoptem postures de gran generositat i extrema hospitalitat. És una manera més de posar en evidència aquell sector monolític al qual el bilingüisme (o el plurilingüisme) és una pràctica que l'interessa molt, l'interessa molt que la practiquin els altres.
