Gairebé tota la meva vida he conegut el Mallorca com un equip de
Segona divisió. Ara, mateix no sabria dir quantes vegades ha estat
a Primera, però el que està passant ara amb l'equip "tots ho sabem"
és excepcional. Dic tots ho sabem perquè els mateixos
mallorquinistes transmeten aquesta impressió. Ningú no sabria dir
quant de temps pot durar això.
Doncs bé, la impressió de ser de Segona divisió la tenim en
moltes coses. Molts de mallorquins consideren que la seva llengua
és de Segona, desnodrida i poc competitiva enfront de l'espanyol.
Ja sabem que actituds com aquesta vénen de prejudicis i errors
tovats per mor de l'absència tricentenària d'institucions
educatives i polítiques que prenguessin com a referent els
interessos de la població de les Illes Balears. Per això aquest
llarg període d'incubació treu a la llum, ara que hem posat les
bases per arribar a disposar d'institucions pròpies, un virus que
afecta directament la pròpia dignitat i ens fa aparèixer a la
llengua les tasques de la diglòssia. Això, malgrat tot, és
corregible. El que no ho és i és, a més, deplorable són les
actituds d'hostilitat que cap al nostre fràgil redreçament
lingüístic mostren els monolingües hispanoparlants que resideixen a
les Illes Balears. Criden tant i tenen tant al seu favor l'aparell
legislatiu i judicial que en algun moment de desànim em fa la
impressió que l'hostilitat és general i creixent.
Per sort, el pensament polític mallorquí fet des de postulats
regeneracionistes sempre ha estat integrador perquè aquesta és
l'única estratègia que li possibilita créixer. Per tal que aquesta
estratègia de creixement doni els seus fruits es fa necessari
actualment que persones distants es vagin convertint en persones
properes. En la meva opinió, la passa "que segurament no és fàcil
de fer" és una passa coherent si es té sensibilitat suficient per
adonar-se que aquí hi ha un substrat indígena que pateix agressions
aculturals.
Què passa quan animam un monolingüe a fer una passa i acaba per
fer-la? Tot tremola entre els incapacitats i criden encara més
perquè algú per gust i sense cap obligació "sobretot sense cap
obligació tal com estan les coses" ha provat d'entrar en contacte
amb la superfície de la identitat cultural dels mallorquins.
Segurament en aquest procés es fa necessari que els
catalanoparlants "els plurilingües de tota aquesta història"
adoptem postures de gran generositat i extrema hospitalitat. És una
manera més de posar en evidència aquell sector monolític al qual el
bilingüisme (o el plurilingüisme) és una pràctica que l'interessa
molt, l'interessa molt que la practiquin els altres.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.