Tal com es preveia, el nucli del debat sobre l'estat de l'Autonomia es va centrar en el tema urbanístic. Allò que ha estat l'eix d'atenció de la societat illenca, i sobre el qual s'havia avançat el Consell de Mallorca, va ser el bessó temàtic d'uns enfrontaments poc aclaridors, de poca alçada i d'escassos continguts, en general. El president Jaume Matas, amb una certa habilitat, va mantenir viu el tempus de la jornada i només, al final, manifestà clarament la intenció de l'Executiu de dur al Parlament una llei de moratòria urbanística, un «téntol», un temps d'espera, tot desitjant pactar les Directrius d'Ordenació del Territori. Dirigí un oferta de diàleg al PSOE, com a principal partit de l'oposició, però mai no manifestà intenció d'ampliar el consens a totes les forces polítiques i socials. En qualsevol cas, la confrontació gairebé no es va fonamentar en continguts teòrics, ni es dissenyaren grans projectes de futur. L'oposició coincidí en els plantejaments genèrics, avalada sobretot per l'experiència del Pacte de Progrés en el Consell de Mallorca, però es trobà davant un president tranquil i assossegat. Al final, el debat deixà moltes portes obertes, interrogants sense respostes clares i obrí un temps en el qual es preveu més fermesa, sobretot en allò que és prioritari.