Divendres passat es va iniciar a la Seu, amb una solemne
eucaristia, l'Assemblea Sinodal de l'Església de Mallorca. Acabava
una etapa llarga de tres anys. I en començava una altra que per ara
és una incògnita.
Abans de qualsevol reflexió, és de justícia agrair a la fe
caparruda "com ha d'ésser sempre la fe!" del nostre Bisbe l'haver
cregut en nosaltres, els catòlics mallorquins, i en la nostra
cpacitat de deixar-nos prendre per l'Esperit. D'haver-hi cregut més
que molts de nosaltres mateixos. I de donar-nos així la oportunitat
d'afrontar els problemes que ens afecten; de discutir entre tots
per arribar a una nova consciència del nostre ésser deixebles de
Jesús en el segon mil·leni; de poder cercar plegats camins,
direccions correctes de cara al present i a l'immediat futur. El
que passi a partir d'avui, és responsabilitat nostra, dels membres
de l'Església de Mallorca. I responsabilitat significa capacitat
operativa i pràctica de trobar la resposta adequada al problema
concret plantejat per la vida.
Que es tracta d'un fet històric, si aquest mot connota qualque
cosa que incideix en l'existència dels mallorquins, resulta
evident. Tot i que avui ningú no dóna dos cèntims per les grans
idees que prometeren un futur a la mesura de l'acció dels homes, i
que l'esdevenidor resta embolcallat per la boira de
l'indeterminable, també és cert que som allò que feim. Que ens feim
tant com ens van fet. I que prendre una direcció o una altra no
resulta secundari a l'hora de la construcció de la petita felicitat
a la que tenim dret només per haver nascut. De quina història es
tracti, ho veurem més tard.
Algú ha preguntat si som nosaltres els darrers cristians. No ho
sabem. No és la qüestió decisiva. La pregunta autèntica és una
altra: sabrem ésser cristians mentre siguem? I aquí cal situar la
responsabilitat del Sínode. I el punt de contacte de l'Església
mallorquina amb la societat de la nostra terra. Perquè trobar un
nou impuls capaç d'obrir-nos nous espais d'amor i de llibertat en
un món cada vegada més vell, i fer-ho des dels valors de l'evangeli
multisecular, interessa tant els creients com els no creients. Els
primers, perquè sols així s'assoleix la felicitat cristiana. I els
segons, perquè la possibilitat de confrontar-se amb una
alternativa, sempre resulta necessari.
Un glop d'aigua fresca, doncs, per a tots, és el que m'agradaria
que fos el Sínode que acabam de començar.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.