Federico Zeri
Tard, com sempre, m'ha arribat la notícia de la mort de Federico Zeri. Era un home poc conegut a Espanya, cosa, d'altra banda, perfectament normal. Aquí servidor tenc el gust de pertànyer a una espècie de club minúscul, inconstituÏt i segurament amb poc futur, les regles del qual, sense escriure, són un plaer estimulant: aportar adesiara el punt de vista, escrit o proclamat per televisió, de Federico Zeri sobre multitud d'assumptes. Un membre distingit d'aquest club fou el que em donà la mala notícia: un conservador expert d'obres d'art, que, per aquest i altres camins, ha esdevengut, en la meva humil opinió, una peça imprescindible en l'estudi d'algunes de les principals figures de l'art a Mallorca: parlam de José María Pardo Falcón, nom al qual s'adhereixen els d'Antoni Gelabert, Francisco Bernareggi, Joaquim Mir, Santiago Rusiñol, Antoni Ribas, Blanes Viale, Anglada Camarasa o Tito Cittadini, per exemple. Un altre membre del club, i el cit perquè és el més entusiasta, és el pintor maonès Josep Vives Campomar, que, a més d'admirar la vívida saviesa de Zeri, es deixa seduir pel seu domini de la misse en scène televisiva, molt italiana, amb ecos de la Commedia dell'arte. I podria citar alguns membres més d'aquest club, però ara ja em serviria dels dits de les mans per comptar-los.
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Nova junta gestora de l’OCB d’Inca
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.