Jaume Matas, aconsellat pel reduït nombre de consellers i d'assessors, interns i externs, que formen el grup de poder que controla el Consolat de la Mar s'inventaren el centre lingüístic, una operació d'imatge basada a inflar els anticatalanistes i a intentar confondre la societat perquè vegi en qualsevol actitud que no sigui donar per bona la preeminència del castellà una mostra de radicalisme inacceptable. Creient guanyar aquest centre lingüístic, decidiren repetir l'operació amb l'altre centre important de la política balear: l'urbanístic. La tàctica dissenyada va ser semblant a la de la batalla lingüística. L'objectiu final era que la societat percebés que hi havia una dreta l'ultradesenvolupista, una esquerra proteccionista «radical» i quedar el Govern com l'abanderat de la protecció tranquil·la a la qual s'hi afegirien altres grups que servirien per donar a Matas la credibilitat social i política com per passar per ser el centre urbanístic.
El Govern sabia que feia temps que en el Pacte de Progrés s'estava cuinant qualque cosa, i que podia esclatar aquesta tardor. Degueren analitzar que si s'avançaven, i feien una oferta de pacte urbanístic light, els socialistes picarien, ja que per una banda el seu candidat estava necessitat d'imatge institucional i, per l'altra, no es pot dir que el PSIB sigui un partit massa proteccionista. Si aconseguien endur-se el PSIB cap a les tesis del Consolat, l'estratègia del Pacte quedaria rebentada i, de passada, el Pacte mateix. Així ho feren, esperant la lògica resposta ultraproteccionista d'EU, Els Verds i GOB, davant la qual degueren suposar que el PSM no es voldria quedar endarrere. D'aquesta manera, UM quedaria tota sola i sense més camí que o no dir ni piu, o anar de bracet amb les tesis de centre urbanístic liderades per Jaume Matas. Conscients del suport de Madrid, tampoc no els preocupava gaire la resposta del canyellisme i del lobby constructor que ha donat tradicional suport al PP.
Però vet aquí que la jugada de Matas va trobar un Pacte de Progrés molt més madur del que es pensaven. Les febleses inicials d'Antich foren contestades amb fermesa pel PSM i UM, mantenint-se la unitat antiPP. Amb màxima discreció acordaren la contraofensiva. Avançarien unes setmanes l'anunci d'una moratòria ideada per aturar urbanitzacions del poderós lobby constructor, però no les iniciatives particulars per no ser rebuda com una mesura radical. Davant la contundent resposta del Pacte de Progrés, a Matas no li ha quedat més remedi que intentar recomposar ponts amb el lobby, fent promeses de lleialtat desenvolupista si guanya les eleccions, i mantenir un discurs que intenti fer passar per «radical» la moratòria del Consell. Un esforç que pareix, ja, bastant inútil perquè la batalla pel centre urbanístic sembla que l'ha guanyada el Pacte de Progrés.
